• El dèficit és més elevat que el previst per al 2010 i 2009 i inferior a l'executat l'any passat

La comissió legislativa de Finance.

Foto: TONY LARA

Un any i mig després del canvi de partit en el Govern el pressupost de l’Estat continua instal·lat en un cicle i en un model econòmic que tothom dóna per amortitzat però que encara ningú no ha acabat de jubilar. Una comparativa de les xifres del Projecte de llei de pressupost per a l’any vinent que el Govern va enviar al Consell General la setmana passada amb les xifres dels comptes d’anys anteriors evidencia que les despeses de funcionament continuen augmentant i amb elles ho fa també el dèficit públic.

Després d’anys d’una escalada creixent del dèficit, l’actual Executiu socialdemòcrata es va conjurar contra l’augment de les despeses de funcionament –especialment les de personal– i a favor de la reducció esglaonada de les xifres vermelles del pressupost. La realitat és, però, que les despeses de personal i de consum de béns corrents i serveis del pressupost que el Govern ha presentat per a l’any vinent són més elevades –poc, però més– que les del projecte de llei que va presentar l’any passat i que el Consell General va rebutjar. També són lleugerament més elevades que les despeses previstes a l’últim pressupost elaborat pels liberals i que ara continua prorrogat en dotzenes parts.

El dèficit també ha seguit la tendència a l’alça, per bé que en aquest punt el Govern actual pot defensar-se apel·lant al realisme: en l’anterior legislatura la diferència acumulada entre el dèficit pressupostat i el realment executat va ser de quasi 300 milions d’euros, essent el cas més flagrant el del pressupost del 2009, que preveia un superàvit de 69.000 euros i va acabar amb un dèficit de 116 milions.

La comparativa entre els diferents projectes de llei de pressupost evidencien que l’Executiu ha tornat a fer previsions més ajustades a l’evolució que les finances públiques han experimentat durant l’última dècada. Les mateixes xifres evidencien un augment lleuger de la despesa corrent, que podria passar quasi com un manteniment, però en cap cas com una reducció. Tot plegat unit a unes previsions d’ingressos que continuen a la baixa, fins i tot menys optimistes que en el projecte –no aprovat– de pressupost d’aquest any.

En qualsevol cas, si l’oposició vol fonamentar el seu no als comptes del Govern socialdemòcrata en un augment de la despesa corrent i del dèficit ho podrà fer amb independència de les xifres que adopti per fer la comparativa: ja sigui comparat amb els projectes no aprovats, amb l’últim pressupost de l’anterior legislatura o amb la pròrroga del mateix, la despesa corrent i el dèficit continuen creixent.

Curiós superàvit /A la vista de la comparativa de xifres, algú obsessionat amb el dèficit zero i amb fer quadrar els comptes com sigui podria deduir que la millor manera d’assolir aquest objectiu és deixar el Govern sense un pressupost aprovat i amb els comptes anteriors prorrogats en dotzenes parts. L’execució pressupostària d’aquest any –dels sis primers mesos– té per primera vegada en molt temps, resultats positius: quasi 27 milions d’euros de superàvit.

Del gener al juny, la xifra d’ingressos es va mantenir en les expectatives del projecte de pressupost 2010 –molt per sota de les esperances dels últims pressupostos aprovats–. La impossibilitat de realitzar tota la inversió i totes les transferències corrents previstes explica el resultat positiu.

Per a més informació consulti l'edició en paper.