Grandvalira compta aquesta temporada amb dues cites que decideixen títols. A més de les Finals de la Copa del Món d’esquí alpí, es disputen les de quilòmetre llançat (KL). Els corredors més ràpids del planeta es reuniran a la pista Riberal de Grau Roig el 12 i 13 d’abril, amb el globus de cristall que els acredita com a campions en joc. La velocitat centra l’expectació d’aquesta disciplina, i en aquest sentit els participants provaran d’establir un nou rècord del traçat, preparat per arribar als 200 km/h.

Aquest serà el vuitè any que el calendari mundial de la disciplina es presenta a Grandvalira, i el tercer que acull les finals. La pista Riberal és l’única homologada al sud d’Europa. Amb l’ampliació completada de la zona d’arribada per raons de seguretat, el recorregut comptarà amb poc més d’un quilòmetre, amb un desnivell de 200 metres i un pendent màxim del 74%. La torre amb rampa que es col·loca a la sortida permet guanyar 10 metres d’alçada. El rècord actual el té Philippe May, que el 2017 va arribar als 199,56 km/h sense la utilització de la plataforma i en aquesta ocasió els organitzadors confien a superar la barrera dels 200 km/h. Aquesta és una fita que es veu possible, com afirma un dels participants, el britànic Jan Farrell, un habitual a la cursa i que durant aquests dies s’està entrenant a la mateixa pista. El fet que aquest any es disputi en una data més tardana permet que hi hagi «més possibilitats de batre el rècord de 200 km/h», afirma l’esquiador anglès, perquè «amb la neu primavera es forma una pel·lícula d’aigua a sobre adequada per batre el rècord de la pista». Després d’haver-la provat, comprova que «està bastant equilibrada d’eix, sense més neu en un costat que en l’altre».

Farrell: «Amb la neu primavera es forma una pel·lícula d’aigua a sobre adequada per batre el rècord de la pista»

Farrell, que l’any passat va concloure cinquè a la general de la Copa del Món, se sent com a casa a Grandvalira. «És la meva pista, on entreno i vaig començar el 2011. Va ser un amor a primera vista», assegura, remarcant que és el traçat «on els corredors se senten més connectats amb el lloc» per les seves característiques, que permeten que sigui « fabulosa tant per anar ràpid com per començar», convertint-se en «ideal per a la primera cursa d’un corredor». Per l’experiència d’anys organitzant la Copa del Món, «la prova està molt ben organitzada» i «és un exemple, un model d’organització per a les altres estacions».

Fer normal l’excepcional

Repetir un any més a Copa del Món i sent decisiu per al títol, com aquesta temporada també en esquí alpí, significa enfocar la mirada internacional de l’esport blanc cap a Andorra. «Tenir les finals dona una certa normalitat a aquest tipus d’esdeveniments que tenen poc de normal», indica Alfonso Torreño, director general de Grandvalira-Nevasa. És un indicatiu que «mostra el potencial que tenim com a estació», que permet donar «molta visibilitat a mercats molt important per a nosaltres», com poden ser França, Àustria, Gran Bretanya, Finlàndia o Suècia.

Els esquiadors d’alpí tenen el repte de superar a Farrell

Per tal de promocionar la cursa, Farrel ha establert un repte cap als esquiadors de descens i supergegant que posseeixen menys de 50 punts FIS. Els desafia a què canviïn d’especialitat i el superin a tota velocitat a la pista Riberal. Si ho aconsegueixen guanyaran un premi de 5.000 euros. Els donaran totes les facilitats per competir-hi a nivell de material i suport logístic. «Serà una publicitat excel·lent» per al KL, exposa Farrell, subratllant «l’interès que pot crear entre la comunitat d’esquiadors». Tot i estar acostumats a la velocitat, «no és una disciplina fàcil», i a diferència al que estan acostumats, sobre els esquís necessiten «relaxar-se, perquè un corredor de descens és molt agressiu i ataca». Es tracta de «flotar, fluir, que els esquís vagin en la direcció que vulguin», i això quan es prové de l’alpí «requereix adaptació». Confia que li surtin competidors i que li posin les coses ben difícils. 

Edició més oberta amb nous protagonistes

La cita de Grandvalira és la quarta de la Copa del Món. El calendari va estrenar-se el 13 i 14 de febrer a Salla Ski Resort (Finlàndia), i seguirà el 8 i 9 de març a Idre Fjäll (Suècia) i el 3 i 4 d’abril a Vars (França). En aquesta edició totes les proves es disputen al continent europeu, ja que la del Canadà va sortir del calendari. La pista Riberal és la segona més ràpida de totes les integrades al campionat.

L’austríac Manuel Kramer i la sueca Britta Backlund són els primers líders de la general després de les dues victòries aconseguides a Finlàndia. El corredor austríac suma 200 punts, mentre que segon és l’italià Simone Origone amb 160. El transalpí és l’actual defensor del títol i suma 10 globus de cristall. Tercer és el seu germà Ivan amb 100, els mateixos punts que l’austríac Klaus Schrottshammer. En categoria femenina encapçala la classificació Backlund amb 200. La segueix amb 140 la italiana Valentina Greggio, actual campiona i dominadora els últims anys. El tercer lloc l’ocupa la francesa Celia Martínez (140).

Els primers resultats del campionat fan que de cara a les proves andorranes «hi hagi més expectativa», assenyala Nadal Antor, director tècnic de les Finals de la Copa del Món de Grandvalira. Els organitzadors esperen superar els 75 esquiadors de 16 països que van participar-hi l’any passat, i que hi hagi representació nacional. El diumenge anterior es realitzarà el Campionat d’Andorra de quilòmetre llançat. El 2018 s’hi van reunir una norantena de corredors, demostrant que «hi ha afició» al país i que en pot sorgir algun especialista que disputi el campionat sencer: «Segur que sortirà algun corredor d’aquí».