«És un autor que tenia una visió del que és l’ésser humà molt avançada, qüestionant coses que els seus coetanis ni es qüestionaven» diu l’actriu catalana Sílvia Marsó, que a 24 horas en la vida de una mujer interpreta una dona que mentre cerca el seu destí s’enamora d’un home més jove amb el qual manté una relació socialment no acceptada.

L’obra, basada en la novel·la de Stefan Zweig de 1927, té la virtut d’aprofundir en decisions de l’ésser humà que avui segueixen vigents i que a l’actriu«l’importen socialment i personalment».

Marsó interpreta una dona que té una relació amb un home més jove i que la societat no accepta

Un dels casos que s’exemplifica a l’obra és la diferència d’edat entre una parella d’amants quan la dona és més gran i el noi és més jove , quelcom que «avui segueix mal vist, i quan és al revés no, que és una injustícia» explica Marsó.

Un altre d’aquestes situacions que es tracta a l’obra i no perd la seva condició de vigor és la ludopatia, un vici del qual no pot defugir el personatge que interpreta l’actor Felipe Ansola i del qual també va ser víctima el pare de Marsó.

«És un homenatge a tota la gent que té aquest problema, que abans no estava vist com una malaltia i ara és una de les coses que s’està tractant» afirma Marsó, qui recentment ha estat nominada als premis Valle-Inclán pel seu paper a l’obra.

«Fer una cosa així amb personatges amb tanta profunditat i al mateix temps tant dinàmic on passen tantes coses és un cant a la vida»  reflexiona Marsó.

L’adaptació teatral, dirigida per Ignacio González, «ha estat el major repte professional de la meva vida professional» assegura Marsó, que a banda de cantar, ballar i actuar també produeix el musical amb la seva companyia.