El Ministeri de Salut determinarà les sancions que poden anar dels 50.000 als 100.000 euros

El SAAS ha obert quatre expedients per ús indegut de l’història clínica compartida a professionals de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. Concretament, es tracta d’un metge, un auxiliar d’Infermeria i «una o dues» administratives que haurien accedit a històries clíniques de pacients per motius que no s’expliquen professionalment i que, segons el director assistencial del SAAS, Joan Martínez Benazet, simplement volien «tafanejar». 

Sense voler excusar-los i mostrant-se convençut que els acusats «no ho van fer amb cap mala intenció», Benazet va reafirmar el seu compromís deontològic que rebutja aquesta mena de pràctiques i va explicar que el Ministeri de Salut serà l’encarregat de dictaminar les sancions escaients. «La llei de drets i deures del pacient indica que el codi disciplinari preveu que les sancions per accés indegut poden anar dels 50.000 als 100.000 euros», va detallar el director. A parer seu, l’elevat cost hauria de «treure les ganes» a qualsevol persona que vulgui consultar unes dades il·legalment.

Malgrat tot, els acusats continuen actualment ocupant el seu càrrec –«però amb un advertiment»– i en cas que fossin declarats culpables, pagarien la sanció econòmica però tampoc el perdrien. Tal com va explicar Benazet, el reglament de l’Hospital, que és previ a la llei del model de la història clínica, diu que «només s’expulsarà els professionals que revelin secrets» descoberts de manera indeguda. Així, serà altra vegada el ministeri de Salut qui conclourà què s’ha fet amb aquestes dades, tot i que des del centre van assegurar que es tractava de «gent corrent i anònima» i que la informació no hauria sortit de l’Hospital. 

Mala praxi

Per accedir a una història clínica primer «s’ha de trencar un vidre» que justifica el motiu de l’entrada. Per fer-ho és imprescindible indicar el nom i el càrrec de la persona, de manera que l’eina fa una primera valoració automàticament. Si l’accés és sospitós d’indegut, el SAAS fa una «petita avaluació» manual i, si ho considera oportú, obre un expedient perquè Salut actuï en funció del codi disciplinari que preveu la llei. Per a Benazet, aquesta mala praxi s’ha produït perquè «la gent té molts mals costums. Sempre hi ha hagut a qui li ha agradat mirar papers, la diferència és que abans ningú s’adonava perquè no quedava enregistrat enlloc. Ara tot se sap i cada vegada es requereixen més permisos i més autoritzacions. Crec que aquest fet demostra que el model d’història clínica del país és molt segur», va apuntar el doctor.

El sistema més segur

Tot i l’enrenou generat en les últimes hores, Benazet va assegurar que el model d’història clínica compartida actual és «el més segur» que existeix perquè «tot queda registrat: qui ha entrat, quin dia, a quina hora, per què...». Una prova, va reiterar, és que s’ha destapat aquest cas i que «qui la fa, la paga». De cara a la població i als usuaris de l’Hospital, el director assistencial va demanar que «tothom estigui tranquil» i va recordar als professionals sanitaris que quan s’entra en una història clínica «s’ha de tenir molta cura i sensibilitat», però que «si es fa per motius de feina, no es córrer cap risc».