El Tribunal Constitucional  ha decidit anul·lar la sentència del Superior del passat 22 de maig que absolia l’home acusat d’abusar sexualment d’una dona amb discapacitat l’any 2010 tot al·legant que aquesta decisió vulnera «els drets a un procés degut i a obtenir una decisió fonamentada en Dret». D’aquesta manera, el TC insta el TS a «dictar una nova sentència amb la garantia dels drets considerats vulnerats». 

Les fonts judicials consultades, però, ja van apuntar que desconeixen el temps que el tribunal de segona instància podria tardar a pronunciar-se al respecte perquè ara mateix està saturat com a conseqüència de les recusacions presentades en el marc del judici de l’afer BPA. De tota manera, és el Tribunal Superior qui ha de decidir si celebra una nova vista oral amb els advocats o si sol·licita altres proves tècniques abans de pronunciar-se de nou sobre el cas.

Decisions oposades

Els fets es remunten a l’any 2010, quan la dona va convidar l’home a dormir a casa seva després que ell li demanés perquè havien sortit de festa i estava massa borratxo per conduir. Va ser aleshores quan l’acusat, estirat al llit de la víctima, n’hauria abusat sexualment. Aquesta, però, és la versió de la dona, l’única, ja que l’home sempre va declarar que no recordava els fets i per això mai va arribar a entrar a la presó.

Malgrat aquestes circumstàncies, el 25 de gener del 2018, el Tribunal de Corts va decidir condemnar l’acusat per un delicte d’abusos sexuals consistents en accés carnal per via vaginal sense consentiment i amb abús d’incapacitat a quatre anys de presó, dos dels quals ferms i la resta condicionals qualificats a la prohibició d’entrar en contacte amb la víctima durant quatre anys. L’advocat de la defensa va interposar un recurs d’apel·lació contra aquesta sentència i, el passat 22 de maig, després de la vista oral, el Superior va decidir «revocar la resolució de la primera instància i absoldre l’imputat», de tal manera que va realitzar una nova apreciació dels fets provats centrada en la capacitat mental de l’acusat. 

A partir d’aquí, com poques vegades ha succeït, el Ministeri Fiscal va presentar un incident de nul·litat d’actuacions contra la sentència del Superior en considerar que s’havien infringit diversos drets constitucionals. Tot i que el tribunal de segona instància va desestimar-lo, la Fiscalia va seguir insistint i va acabar presentant un recurs d’empara contra aquesta resolució al Constitucional per «una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció». 

Arguments

I, precisament, en la seva anàlisi, l’Alt Tribunal va concloure que el Superior havia vulnerat el principi d’immediatesa pel fet de no haver acceptat l’al·legació del Ministeri Fiscal en relació amb l’audiència de totes les parts afectades, tant la de la víctima com la de l’acusat, en segona instància. De retruc, la sala penal va vulnerar la seva funció de jutge convencional de dret comú i l’exigència d’una decisió fonamentada en Dret, ja que la legislació estableix que excepcionalment el tribunal d’apel·lació pot acordar la reproducció de les proves testificals o d’acarament. Tot això és el que ha de rectificar el TS per resoldre novament el cas, aquest cop respectant la constitucionalitat.