• Els dominis presenten junts una temporada en la què han invertit 5,2 milions d'euros

Martí, Rotés i Blanco durant la presentació de la temporada d'hivern a la seu d'Ski Andorra, ahir Foto: ORIOL LLAURADÓ

Els dos dominis esquiables del país ja escalfen motors cara l’inici de la temporada d’hivern, fixada pel cap de setmana del 27 i 28 de novembre. Ahir, fent ostentació del seu enteniment total i de la seva aposta per la promoció conjunta, les dues parts van presentar unides la temporada hivernal, sota el paraigua d’Ski Andorra. L’objectiu és superar els 2,3 milions de visitants de l’any passat. Les previsions, segons van apuntar els dos directors generals, Martí Rafel per Vallnord i José Blanco per Grandvalira, asseguren que no hi haurà problemes per superar aquesta xifra.

Les societats han invertit aquest any un total de 5,2 milions d’euros: 3,2 Grandvalira i 2 Vallnord. Amb tot, però, aquest capital s’ha destinat sobretot a millorar l’oferta existent, sense apostar per grans inversions. Grandvalira presenta novetats com l’ampliació de la zona de debutants del Tarter, l’increment del nombre de circuits de freeride i d’Ski Ratrac, sessions d’heliesquí, vols amb globus aerostàtic i classes Top Class per a infants. A més, ha creat una nova pista de freestyle nocturn al sector Peretol, que estarà il·luminada i oberta de 16 a 22 hores, amb música i «un ambient molt juvenil», va assegurar Blanco.

Per la seva part, Martí va presentar ahir la millora del jardí de neu d’Arcalís i la creació d’una zona exclusiva per a la pràctica del freeride, a Creussans. D’altra banda, Vallnord també s’apunta als cursos de conducció sota el gel: el sector Arcalís acollirà cursos després d’arribar a un acord amb la marca Mercedes. Finalment, també ha millorat l’snowpark d’Arinsal i ha creat una zona protegida a Pal per a l’esquí en família.

Grandvalira, vallnord i ¿naturlàndia? /

La presentació conjunta dels dos dominis esquiables respon a un esforç de totes les parts per promocionar Andorra com un destí, i no com a un país amb dos estacions. La directora d’Ski Andorra, Marta Rotés, va manifestar que «la unió fa la força», i va resumir aquesta oferta de destí per a esquiar com «única pel que fa a dimensions, ja que comptem amb 300 quilòmetres esquiables, i amb una qualitat de pistes puntera».

Rotés va confirmar que Grandvalira i Vallnord aniran de la mà a les promocions a l’exterior, com és el cas de la representació a fires de turisme. En aquests esdeveniments també s’hi incorporarà Naturlàndia, segons va assegurar la directora d’Ski Andorra, que serà «un complement de les nostres accions de promoció conjunta». Ja s’han iniciat les primeres sinèrgies per tal d’incorporar el parc lauredià a Ski Andorra, també al catàleg que s’ofereix als visitants, tot i que segons Rotés, «aquest any anem una mica tard». Les sinèrgies més implícites es veuran la temporada vinent.

Pyrenair si, però amb menys clients/ D’altra banda, tant Blanco com Rafel van mostrar-se molt satisfets amb l’acord al que ha arribat el Govern amb la companyia Pyrenair, que ha de permetre captar esquiadors via Alguaire provinents de diferents punts de la península. Rafel va assegurar que la satisfacció és gran ja que l’objectiu era «trencar el monopoli de Pyrenair a Osca», que feia molt de mal a Andorra sobretot pel que fa al mercat gallec.

Amb tot, però, els directors van reconèixer ahir que l’oferta a la baixa del Govern, que ha fixat l’operació per uns 150.000 euros quan Pyrenair n’havia demanat 400.000, no garantirà el nombre d’esquiadors inicialment previstos i que se situava al voltant de les 50.000 jornades d’esquí. Un dels punts d’origen, Lisboa, Madrid i Vigo podria descartar-se

Arribin els que arribin finalment, el personal a disposició d’aquests clients està garantit. Rotés va assegurar que les quotes d’immigració concedides s’adeqüen a les necessitats i que estan fent esforços per contractar gent a l’atur. En aquest sentit, es van sol·licitar els perfils i el Servei d’Ocupació els va oferir 26 persones, que han estat contractades.

Per a més informació consulti l'edició en paper.