Pallarés i Bonet afirmen que totes es poden acollir al reglament però la parapública no ho veu clar

Mares de la transició és un grup format per una quarantena de dones que van donar a llum abans de l’1 de febrer del 2019 i que actualment es troben de baixa maternal i en procés d’alletament als seus nadons. Totes elles van sol·licitar fa 15 dies a la CASS que se’ls apliqui el nou Codi de Relacions Laborals que va entrar en vigor el passat dia 1 i que, entre altres mesures, inclou l’increment de 16 a 20 les setmanes de descans. El nou reglament, però, no especifica si aquestes mares es poden o no adherir a l’ampliació de la baixa, de manera que hi ha un buit legal en què «hauria de prevaldre el dret i benefici del menor», va considerar una portaveu del grup. Així mateix ho va creure la consellera liberal, Judith Pallarés, qui va assegurar que aquest debat ja es va tenir en la Comissió Legislativa prèvia i «va quedar clar que –si la llei és favorable a les mares i als seus fills– s’hi poden acollir sense cap dubte», encara que «no hi hagi una disposició final addicional» en el text que ho especifiqui. La independent Sílvia Bonet, tot i reconèixer la manca de concreció oficial, també es va mostrar partidària que la nova llei s’apliqui per igual a totes dones. «Entenc que sigui una mica d’enrenou per a les empreses, però en el moment en què entra en vigor la llei, s’ha d’aplicar i allargar la baixa a totes les mares. Tampoc són tants casos, no és res irresoluble», va qualificar Bonet. 

Llei poc clara

Malgrat la seguretat de les dues conselleres, la portaveu va lamentar que quan van entrar la petició a la CASS, «verbalment», els van pronosticar que la resolució els seria desfavorable. Així i tot, els van informar que qui ho determinarà serà el Consell d’Administració que s’ha de trobar el pròxim dia 26, però vista la transcendència social i política que s’ha generat, el seu president, Jean Michel Rascagneres, va informar ahir a EL PERIÒDIC que «no descarta» celebrar una reunió d’urgència abans. Rascagneres va assegurar haver llegit la llei «a fons» durant el cap de setmana i, malgrat tenir una opinió personal, no va voler fer cap avenç, perquè «una cosa és el que jo pensi com a advocat, i una altra com a president del Consell d’Administració». «Sense voler atacar ningú», va afegir en referència a les valoracions de Pallarés i Bonet, «els consellers haurien de deixar les coses més clares» a l’hora de redactar lleis, perquè, al seu parer, tot el conflicte rau en que es tracta d’un «conjunt d’articles que no s’han especificat prou jurídicament». 

Qüestió de dies

Però Mares de la transició no es pot permetre «perdre el temps», ja que per a algunes d’elles és només «qüestió de dies» que se’ls acabi el període de baixa i, per tant, que es puguin acollir o no a aquestes quatre setmanes extra. «El nostre mòbil no és econòmic, no volem els diners, simplement volem passar el màxim temps possible amb els nostres fills i si tornem a la feina, perdrem l’oportunitat d’allargar la lactància», va assenyalar la portaveu. El temps també és, precisament, el motiu pel qual la formació descarta actuar per la via judicial, «perquè pot trigar fins a un any i a les hores la nostra causa ja no tindrà sentit», però per la via administrativa sí que «arribarem fins al final», va assegurar. 

Per tot plegat, el ministre d’Afers Socials, Xavier Espot, va accedir ahir a trobar-se amb les dones afectades, però, segons la mateixa portaveu, tot el que els va dir va ser que «l’assumpte està en mans de la CASS i del seu Consell d’Administració».