Canillo
Objectiu: 15 minuts
Grandvalira completa amb èxit en 17 minuts un triple simulacre d’emergència de cara a les Finals
Els terminis de les Finals de la Copa del Món s’han complert a la perfecció i tot està sortint rodat. Ahir, en un triple simulacre, es va posar a prova el dispositiu d’emergències de l’esdeveniment i va complir el temps marcat, ja que el rescat havia de durar entre 15 i 20 minuts i l’equip mèdic i d’evacuació, format per una trentena de persones entre bombers, personal mèdic, personal de l’estació i coordinació, va tardar prop de 17 de minuts.
En aquest sentit, el simulacre, que ja s’havia dissenyat l’any passat per a les Finals de la Copa d’Europa pensant en les de la Copa del Món, era testejar el bon funcionament del protocol en cas d’un accident greu d’un participant.
Així, la responsable del dispositiu, Laura Sànchez, va assegurar que «estem força contents», encara que «el temps marcat per evacuar la víctima era de 15 minuts». Malgrat això, va assegurar que «hem trigat 17 minuts però sabem la manera de rebaixar-lo». En aquest context, va considerar que «s’ha de millorar la comunicació interna entre pisters, equips mèdics i coordinadors», a més de «senyalitzar millor la zona del ferit».
L’estat de la neu, el problema
Per un altre costat, el cap de cursa, Jordi Pujol, va explicar que «el problema més gran és l’estat de la neu», ja que «no estarà més dura». «Estem molt contents amb els temps fet, tothom està molt implicat i tot està controlat», destacava i recordava que «la pista Avet serà un vidre» i que, per tant, «tots els moviments es complicaran, però, per contra, és difícil que un corredor quedi aturat a la meitat d’un mur i, a causa del mateix gel, baixarà fins a un pla». «La climatologia també serà una dificultat, però comptem amb gent molt experimentada», afegia. A més, va destacar que «la seguretat és la principal preocupació» i que «seguim fent neu per minimitzar el perill en els llocs que creiem que són perillosos». «L’objectiu a partir d’ara és treballar la pista perquè sigui el menys perillós possible, sabent que qui et frena, si et frena, són les xarxes», reiterava i recordava que s’està fabricant neu molt humida perquè sigui compacte i que confien en una gran afluència de turistes a la pista perquè la segueixin compactant.
«El dia 28 de febrer hem de fer el test de la pista i presentar-la el millor possible, mentre que el dia 9 de març ha d’estar tot a punt perquè tindrem corredors provant la pista», concloïa Pujol.
Seguretat a contrarellotge
Sona la ràdio: «Atenció, hi ha hagut un accident». Els primers a intervenir són els pisters, n’hi ha un total de 15 repartits per tota la cursa. L’accident sembla greu. Sospiten que pot ser un traumatisme de tíbia i peroné, que pot haver-hi fractura i, per tant, s’ha d’activar l’equip mèdic, que està format per un metge i un infermer.
Així, arriben immediatament. El pacient està tranquil, conscient. Li donen la medicació pertinent i procedeixen a immobilitzar-lo. Vigilant no relliscar, concentrats. D’aquesta manera, la decisió és clara: s’ha de traslladar el ferit. Cal trucar a l’helicòpter per transportar-lo a l’hospital, que se situa a tan sols cinc minuts, on es faran les proves pertinents. A més, si el pronòstic és molt dolent, en 40 minuts l’helicòpter pot arribar a Barcelona o Tolosa. Però aquesta vegada, tot ha sortit bé, i el cronòmetre marca 17 minuts. Un èxit per evitar un mal major.
