11.00 hores a la pista Cubil de Pal. Un monitor d’esquí veu com una allau sepulta, com a mínim, sis persones. Immediatament dona l’avís als pisters que en vuit minuts arriben al lloc dels fets, mentre alerten els companys d’Arcalís i els de Grau Roig i el Tarter que també es desplacen fins a l’estació massanenca. Però que ningú s’espanti, no hi ha cap ferit: és el Simulacre Nacional de Recerca en Allaus que enguany s’ha practicat al sector Pal i que ha comptat amb 160 participants, entre els quals hi ha tots els cossos de seguretat i sanitat d’Andorra –Bombers, Policia, Banders, Protecció Civil i SUM– i Mossos d’Esquadra i Bombers de la Generalitat de Catalunya, Bombers de Navarra i Bombers francesos del Grup de Muntanya dels Pirineus Orientals. Tal com va recordar el cap de pistes de l’estació, Joan Puey, es tracta del primer simulacre d’aquesta magnitud que es realitza a Pal des del març de 1996, però d’aleshores ençà les tècniques de rescat han evolucionat moltíssim i és imprescindible que els professionals estiguin al dia per culminar qualsevol missió amb èxit. 

Però tornant al simulacre, l’allau ha caigut dins un domini esquiable i per això els pisters són els responsables de fer la primera activació d’emergència. De fet, és el cap de pistes qui està al corrent de l’operació fins que no arriben els Bombers (llavors el seu cap pren el relleu). Totes les estacions del país compten, a més, amb un gos de recerca que en aquestes situacions resulta crucial per trobar qualsevol persona sepultada amb vida.

Cal recordar que es tracta d’un simulacre i perquè «tothom pugui jugar», els 160 professionals es divideixen en set grups i cada un se centra en una de les sis suposades víctimes –a la vida real tots treballarien alhora en el mateix punt–. 
 

Cerca i troballa

Quan només han passat vuit minuts des de l’avís del monitor, els pisters arriben a on ha caigut l’allau i el gos comença a furgar. Poc temps després arriba l’helicòpter procedent, suposadament, del Parc de Bombers de Santa Coloma. A dins hi van dos efectius del Grup de Muntanya dels Bombers, un guia i el seu gos. En la mesura del possible, també hi viatja un infermer. 

Amb l’arribada dels Bombers, l’helicòpter marxa i s’activa la segona rotació d’emergència i en menys de mitja d’hora, l’aeronau torna amb un equip medicalitzat del SUM. En aquest moment, la coordinació entre Bombers i metges i infermers és fonamental, ja que la zona està assegurada i els segons només poden passar amb el permís dels primers. En la mateixa àrea acordonada per banderoles negres i grogues, i com figura que hi ha més d’una víctima, es munta un petit hospital de campanya (professionalment, Punt Mèdic Avançat) per atendre els ferits menys greus, mentre els més afectats són traslladats a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell.

En el simulacre, que dura una hora i escaig, cada grup troba les respectives víctimes, gràcies sobretot a l’ajuda canina i a les noves tecnologies. En aquest sentit, l’observador de l’equip Operador d’Emergències dels Bombers, Dani Ghodbawe, recorda que quan s’esquia fora pistes «és molt important anar ben equipat i dur sondes i el dispositiu DVA –aparell que emet i rep sons per a detectar persones sota la neu–. És, literalment, vital». 

El que també resulta vital és el temps d’actuació dels professionals. «A partir dels 15 minuts, les possibilitats de trobar algú amb vida sota la neu es redueixen dràsticament», admet Òscar Santos, responsable del Grup de Muntanya dels Bombers del Principat. Ghodbawe, a més, recomana que, en cas de quedar sepultat i estar conscient, «la persona s’ha d’intentar moure molt per crear un gran forat d’aire, perquè la principal causa de mort no és el cop o el fred, sinó l’asfíxia». 

Qui paga el rescat?

Malgrat que en situacions com aquesta el més important són les vides humanes, tot rescat té un preu. Existeix un gran debat al voltant de qui s’ha de fer càrrec de les despeses, però el cert és que la prudència –o imprudència– de la víctima és pràcticament impossible de demostrar i només pot ser determinada per un jutge. Això fa que actualment, a Andorra, el Govern sigui l’únic pagador, però no està de més recordar a la ciutadania que l’execució real d’un simulacre com el d’ahir pot arribar a superar els 6.000 euros, el doble si el ferit ha de ser traslladat a un hospital de Barcelona.