L’acostament de l’agrupació PS-L’A amb SDP per intentar ampliar el pacte ha quedat en res. El president de la formació progressista, Jaume Bartumeu, va rebre ahir per carta la suposada proposta de socialdemòcrates i liberals que l’informa que finalment no plantegen cap entesa per «falta de consens». Fonts de les formacions van explicar que, malgrat que membres dels dos partits del comitè local d’Encamp volien intentar de nou un pacte a tres, els socialdemòcrates no estan disposats a tornar a presentar-se a unes eleccions amb els seus excompanys de partit. 

Cal recordar que la reunió va tenir lloc a l’oficina política de Bartumeu el 10 de gener únicament amb representants dels liberals –Amadeu Rossell, Valentí Martí, Jordi Gallardo i Toti Garcia–, malgrat que la formació liberal va assegurar que els socialdemòcrates n’estaven al corrent i eren favorables a la trobada. Els progressistes van rebre amb sorpresa la visita, ja que la fórmula de fer llistes parroquials transversals va ser primerament plantejada per Bartumeu, però finalment el pacte es va gestar només entre PS i L’A deixant de banda l’impulsor de la iniciativa. Per això, el dia de la trobada, els progressistes van instar les dues formacions del pacte a presentar ells una proposta per analitzar si encara era possible anar plegats. Gairebé un mes després, el document que ha rebut SDP és equivalent a res: liberals i socialdemòcrates han fet marxa enrere i no volen ara pactar amb els progressistes, tot i haver estat ells el que van demanar la reunió. 

Rebuig del PS

Malgrat que els partits implicats en la negociació no van voler fer ahir declaracions oficials, fonts de les mateixes van indicar que va ser el PS qui va rebutjar l’apropament. Malgrat que en un inici s’havia apuntat que el fet que Bartumeu no lideri la llista nacional d’SDP a les properes eleccions hauria propiciat que el PS estigués més disposat a pactar, finalment la mala relació del líder socialdemòcrata, Pere López, amb el president progressista no hauria fet possible deixar les divergències de banda per tirar endavant una entesa. Per part d’SDP, s’espera que avui en la roda de premsa setmanal valorin el moviment fet per PS-L’A i la carta rebuda, malgrat que l’entorn proper a la formació ja ha qualificat tot l’afer de «vergonyós» i «ridícul».  

La mala relació entre socialdemòcrates i progressistes torna a deixar en res l’entesa a tres

La idea de la proposta era sumar vots sota un mateix paraigües a les parròquies per tal d’aconseguir major representació al Consell General i treure poder a DA. Finalment, però, tenint en compte que SDP anirà en solitari i PS-L’A faran llistes conjuntes en algunes territorials, en diverses localitats hi conviuran quatre llistes (PS-L’A, SDP, DA i tercera via). Un nombre que es podria ampliar en el cas de la Massana, on L’A es presentarà en solitari i si alguns dels altes moviments que s’han interessat pels comicis aconsegueix ser present als territoris.

Pintat té a punt llistes a Sant Julià, Escaldes i la capital

La tercera via segueix avançant en el seu projecte de cara a les properes eleccions generals. L’objectiu del nou grup liderat per Josep Pintat és fer llista a les set parròquies i, per ara, sembla que en té tres de gairebé enllestides i dues més molt avançades. Es tracta d’Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria en el primer cas i treballen a la Massana, Ordino i Encamp. A Canillo també hi han mantingut contactes, malgrat que és el territori que de moment està més verd. Fins a última hora, però, la formació té intenció de seguir treballant per ser present al màxim de parròquies possibles. 

D’altra banda, i ja pensant en clau post electoral, membres de la tercera via tenen clar que si el resultat del 7 d’abril no dona un clar guanyador i depèn d’ells que el país pugui tirar endavant, donaran suport al partit que hagi aconseguit el major nombre de vots. En aquest sentit, asseguren que no seran ells qui «bloquegin» el país, de manera que donaran suport a «Xavier Espot o qui guanyi» però no a qualsevol preu, sinó amb la voluntat de trobar un consens «real» per tirar endavant projectes en clau de país, una casuística que entenen que no ha tingut lloc en les darreres legislatures degut a la majoria absoluta dels demòcrates.