PUBLICITAT

Andorra la Vella

L'accident dels disbarats

La Fiscalia demana la inhabitació de 5 anys per a un policia per «documentació inveraç»

Per El Periòdic

Façana del Despatx Central de la Policia
Façana del Despatx Central de la Policia | SERGI PÉREZ

Un vehicle, dos amics i dos agents policials són els protagonistes d’un infaust succés que va ocórrer la matinada del 4 de febrer del 2017. La nit d’abans els dos amics havien quedat «per anar a prendre algo» a la Massana i van pujar fins al bar amb el mateix vehicle, propietat de l’home que feia poc més d’un any havia ingressat a treballar com a policia al Principat. 

Durant la trobada “vam beure dues cerveses”, segons la versió de l’amic policia, que es van allargar més enllà de la mitjanit. De fet, els dos amics van decidir continuar la nit a un altre bar i van baixar amb el cotxe, conduït pel seu propietari, fins a Andorra la Vella, on en aquells moments «estava nevant».  

Just abans d’accedir a l’aparcament de les Boïgues, el conductor es va disposar a treure de la seva butxaca la targeta del pàrquing mentre l’automòbil estava en marxa. Acte seguit «vaig perdre el control i vaig pujar a una vorera que estava bastant alta» relata l’home que estava al volant. El cotxe va quedar «encastat» entre la paret i una pilona amb tan mala fortuna que cap de les dues portes davanteres tenia suficient marge per obrir-se. Per si la col·lisió fos insuficient desventura, aquesta història encara reservava un important agreujant.

«Acabava de patir un accident davant de la meva feina» diu al adonar-se que s’havia estampat front al Despatx Central de la Policia. Un cop van trucar als serveis d’emergència per comunicar la incidència —ambdós van resultar il·lesos— al conductor no se li va ocórrer cap millor idea que intercanviar-se el seient amb el seu amic, una maniobra que van dur a terme sense poder sortir del vehicle. «Em feia vergonya que algun company em veiés amb el cotxe accidentat a la porta de la feina» assegura el pilot. 

Per la seva banda, l’amic no va trobar-hi cap inconvenient perquè estava convençut que «cap dels dos donaríem positiu» i «si algú havia begut era el meu company».  En el pitjor dels casos només contemplava «rebre una sanció administrativa» de la qual l’autèntic infractor «assumiria el cost» .  

«Dues cerveses», un xoc viari davant la feina, un canvi de seient, un positiu per alcohol i un judici

Més tard van aparèixer els dos agents, que recorden l’escena «del cotxe encastat» on els dos ocupants duien «el cinturó lligat». La patrulla interventora, que va reconèixer al seu company de feina, va procedir a la identificació del conductor, pressuposant en tot moment que es tractava del pilot.  

«En aquell moment ningú li va dir res als agents», coincideixen en assenyalar els dos amics.  A l’hora de requerir la documentació del vehicle, els agents tampoc van reparar en la discordança entre el titular de l’auto i la persona asseguda com a pilot. 

Al còmplice se’l van endur a dependències policials per a realitzar una prova d’alcoholèmia, mentre que el responsable encobert es va quedar al lloc dels fets fins que va venir la grua a retirar el cotxe.

«L’endemà em va trucar el meu amic dient que per sorpresa havia donat positiu» —concretament 1 gram per litre— explica l’autor de l’accident. El pla començava a esquerdar-se perquè l’amic sancionat «necessitava recuperar el permís de conduir per treballar», però es va tornar insostenible quan el jutge d’instrucció va dictaminar sobre ell una ordenança penal. 

Fou aleshores quan el veritable infractor va confessar que ell havia estat el conductor, un fet que van poder corroborar les càmeres de seguretat de l’edifici d’Immigració —adjacent al de la policia- al enregistrar el canvi de seient posterior al xoc.

Ahir va tenir lloc a la Batllia el judici i la Fiscalia va demanar per a l’amic policia una inhabilitació de 5 anys del seu ofici més una condemna a 18 mesos de presó condicional per un delicte menor de documentació inveraç.

La defensa va furgar en les contradiccions dels agents en el marc oral respecte als atestats per basar l’argumentació en que l’informe policial «no deixa de ser una declaració escrita que no està provada davant de tercers» i que, per tant, l’infractor mai va mentir perquè no va ser preguntat si ell havia estat el conductor. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT