El president del comitè liberal d’Andorra la Vella, Jordi Cerqueda, negocia amb Josep Pintat la seva incorporació a l’anomenada tercera via.  Si el moviment s’acabés produint, deixaria el comitè de la capital escapçat, ja que, segons les fonts consultades per EL PERIÒDIC, Cerqueda no marxaria sol, sinó que altres membres l’acompanyarien per unir-se a les files del lauredià. La marxa debilitaria la presència dels liberals a la capital i, per contra, enfortiria el projecte liderat per Josep Pintat.  A més, si la marxa s’acaba materialitzant, també afebliria el pacte amb el PS i podria arribar a complicar-lo, ja que el de la capital va ser un dels primers comitès a anunciar-hi el seu suport. L'A desmenteix la notícia i assegura que la informació ha estat filtrada als mitjans amb mala intenció per desestabilitzar-los. 

Ruth Vila, liberal escindida, condueix les diverses reunions celebrades les últimes setmanes

El motiu d’aquest possible canvi rau en les desavinences manifestades per Cerqueda i per altres membres liberals vers el pacte electoral amb el PS. De fet, el president del comitè liberal a la capital  hi hauria votat en contra durant la consulta celebrada pel comitè parroquial per decidir si es confluïa o no amb els socialdemòcrates. Les raons han anat agafant força amb el temps, ja que els que en un inici van donar suport a Gallardo, ara consideren que els liberals estan cedint més que el PS per arribar en una entesa amb temes tradiconalment defensats des d’una postura ferma –com per exemple amb el tema de l’avortament– i que això els passarà factura en els resultats electorals.

La marxa de Cerqueda a les files de la tercera via faria trontollar un dels objectius del partit dipositats en la seva persona el 2015, quan la formació va tornar a guanyar terreny després d’estar a punt de desaparèixer: «Assentar el partit a Andorra la Vella», tal com van manifestar els propis liberals en el comunicat que anunciava la creació del comitè a la capital ara farà quatre anys. 

reunions  

Les negociacions entre Cerqueda i la tercera via les estaria portant Ruth Vila, antiga companya de comitè – va ser vocal dels liberals a la parròquia d’Andorra la Vella i secretària d’Igualtat a l’executiva liberal–. Vila, però, es va sumar a les files pintadistes el desembre de 2017, juntament amb altres quatre membres destacats de l’executiva, quan la formació es va dividir al Consell General. Les fonts consultades asseguren que els darrers dies Vila i Cerqueda s’han reunit en diverses ocasions per parlar de la possible aliança. 

model d’estat

Aquestes noves escissions al partit liberal, després d’un any de molts moviments, estan marcades pels dilemes que provoca en alguns integrants d’L’A el pacte amb el PS. Un dels punts de la discòrdia neix arran del posicionament de Gallardo a favor d’un referèndum perquè la ciutadania s’expressi sobre l’avortament. Un sector d’L’A està molest perquè entèn que el partit s’està inclinant per fer campanya a favor del sí i que el no està perseguit, com hauria passat amb el cas de l’escaldenc Alfons Clavera.  Per a molts, el debat no és el de l’avortament sinó el del model d’Estat que es vol i defensen que cal mantenir el coprincipat. A més, argumenten que bona part dels seus electors tradicionals són conservadors i que un canvi de posicionament els faria perdre suport. 

Clavera es va mostrar ahir molt decebut pel tracte rebut, tot i la trucada personal de Gallardo

Aquest mateix sector considera que L’A s’està adaptant a les premisses del PS respecte de l’avortament i per tant són els liberals els qui estan virant la ideologia mentre que el PS es pot mantenir en una posició més còmoda, ja que els socialdemòcrates sempre han defensat l’avortament en els tres supòsits. Així, aquest sector liberal més descontent, tem que L’A està dedicant més esforços al pacte que el PS. 

decepció 

El fins ara president del comitè liberal d’Escaldes, Alfons Clavera, es va mostrar ahir molt decebut per la decisió d’apartar-lo de les seves funcions, malgrat el fet que el president de L’A, Jordi Gallardo, el truqués per demanar-li personalment que segueixi militant a la formació. Clavera però, està determinat a donar-se de baixa i va assegurar no entendre els darrers esdeveniments ocorreguts en el si de L’A. 

L’A va forçar Clavera a dimitir en una reunió que va tenir lloc la setmana passada i després que des de fes uns dies se li exigís un posicionament clar i públic sobre l’avortament en els tres supòsits. En una reunió, el conseller liberal al Comú d’Escaldes-Engordany, Marc Magallón, va demanar-a Clavera insistentment que es posicionés. En una discussió forta entre els dos, en la qual també va intervenir el secretari del comitè escaldenc, Higini Martínez Illescas, se li recrimina la seva condició de provida, tot fent-li supòsits sobre embarassos no desitjats en el seu entorn més proper. En  aquest context, Clavera va ser acusat de tenir doble moral.  

Clavera, però, no seria l’únic membre liberal antiavortista. Els últims esdeveniments que han implicat a l’escaldenc han provocat inquietud entre alguns militants liberals que volen que  l’executiva que digui clarament què portaran al programa electoral en aquest aspecte i que no es limitin a dir que donaran suport a un referèndum, sinó que especifiquin si farien campanya a favor o en contra del coprincipat. En tot cas, a més, volen conèixer quina seria la fòrmula alternativa al model d’estat actual. 

Clavera insisteix que Pro-Vida encara és poc més que un projecte

El projecte per crear una Associació Pro-Vida capitanejada per Alfons Clavera i Simó Duró, en contra de l’avortament està molt verd, va indicar ahir Alfons Clavera, qui insisteix que, de moment, només ha parlat amb Simó Duró al respecte. L’exliberal també va lamentar la persecució al qual se l’ha sotmès des que es va fer pública la seva intenció per crear una associació d’aquest tipus. 

En el cas de Clavera, l’aversió per l’avortament en els tres supòsits té dos motius principals ben diferenciats. El primer és d’ètica personal i, el segon, d’incompatibilitat amb el model d’Estat que ell considera més adequat per al país: el del coprincipat. L’associació va començar a germinar en un moment d’auge dels moviments pro-avortament al país.