El treballador social i responsable del programa de reeducació dels agressors de violència de gènere, Pol Villalonga, va reconèixer que des del departament esperen que «cada vegada hi hagi més sentències que condemnin els maltractadors a seguir programes com aquest». A més, va considerar que «el ministre [Espot] està fent una gran feina» de comunicació i espera que ben aviat pugui haver una relació més fluida entre la Batllia i els responsables de l’àrea. Així es va expressar en una entrevista amb EL PERIÒDIC en la qual va repassar el funcionament del Programa per a la Promoció de les Relacions No Violentes. 

Fa dues setmanes, el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, anunciava que hi havia 15 homes que participaven en el Programa per a la Promoció de les Relacions No Violentes. En menys de deu dies, però, la xifra ha pujat a 17, i només un d’aquests ho fa per ordre d’un batlle; la resta hi participa de manera voluntària. Aleshores, Espot va admetre que cal seguir treballant perquè batlles i magistrats «prenguin consciència» de l’existència del programa i l’utilitzin com a mesura de prevenció contra la violència de gènere. El projecte es va posar en marxa fa un parell d’anys en el marc de la Convenció per a l’eliminació de tota mena de discriminació sobre la dona i el Conveni del Consell d’Europa, amb el qual Andorra es va comprometre amb una sèrie de recursos per poder fer front a aquesta xacra social. La finalitat és, segons Villalonga, «protegir les víctimes i els seus fills menors» i propiciar que les conductes violentes dels agressors desapareguin.

Vies d’accés i avaluació

Hi ha tres possibles vies d’accés al programa: una és per voluntat pròpia, sigui per iniciativa de l’agressor o per recomanació d’un altre departament del Ministeri d’Afers Socials o del protocol d’Atenció a Casos d’Infants en Risc; una altra és per derivació voluntària dels especialistes del SAAS i l’altra és per ordre de la Batllia, el què permet commutar les penes o reeducar les conductes. 

També hi ha diverses formes d’avaluació, però en qualsevol cas, des del ministeri sempre «s’intenta fer un seguiment», ja que quan l’agressor acaba el programa, no acostuma a exercir violència de manera immediata, «bàsicament, perquè té por a una gran condemna» o a empitjorar la seva situació judicial, va matisar Villalonga. 

Teràpia individual

El primer que es fa abans de començar el programa és una entrevista «emocional» per conèixer quins han estat els factors que han determinat les conductes agressives. A partir d’aquí, el treball és individual, ja que «encara no hi ha prou participants» per a fer teràpies grupals i els usuaris en són reticents perquè «Andorra és un país petit on tothom es coneix i ningú vol ser assenyalat pel carrer». Així i tot, Villalonga és de l’opinió que compartir les vivències és una bona opció per erradicar la violència, ja que «cadascú pot exposar la seva situació alhora que descobreix altres perspectives». 

Recursos

Actualment, el programa compta amb dos professionals: un treballador social, Villalonga, i un psicòleg. Ambdós són homes, perquè «un dels problemes dels agressors és que tenen una visió distorsionada del rol de la dona i és molt difícil que acceptin certes ordres o afirmacions» d’una professional femenina. «El programa fa poc temps que està en funcionament, de manera que el nombre de participants no requereix més personal, però entenem que en el moment què per cada delicte de violència de gènere hi hagi una persona que segueixi el programa, caldran més recursos», va avançar el treballador social.

Malgrat que encara és «aviat» per avaluar algun canvi o millora en el comportament dels usuaris, Villalonga va assegurar que, en alguns casos, «el nivell de violència sí que s’ha reduit» i que «molts homes comencen a fer un canvi de mentalitat basat a assumir responsabilitats». Amb tot, el responsable va opinar que un programa de reinserció social és com «començar de zero» i, per tant, es requereix d’un llarg procés educatiu i de molts anys de feina.