Estats Units ja ha reconegut el nou president, mentre Europa medita una resposta «conjunta»

El president de l’Associació de Residents i Empatitzants de Veneçuela al Principat, William Reinaldo Márquez, es va mostrar «esperançat» després que aquest dimecres el president de l’Assemblea Nacional, Juan Guaidó, prengués per sorpresa les regnes de l’oposició i es declarés president interí del país. En un comunicat que una trentena de residents veneçolans van fer arribar ahir a EL PERIÒDIC, es va demanar al Govern d’Andorra que es posicioni públicament respecte a aquest nou gir polític, «veient que les principals democràcies del món ja s’han pronunciat». El ministre Portaveu, Jordi Cinca, «amb prudència per ser un Estat petit», va afirmar que Andorra s’aliniarà amb la posició que prengui la Unió Europea (UE), amb la voluntat de trobar una «solució democràtica, de llibertat i respecte» a les institucions veneçolanes.

La proclama

El que havia de ser una jornada amb dues manifestacions simultànies, una per commemorar la caiguda de la dictadura de Marcos Pérez el 1958, i l’altra per fer front al govern actual de Nicolás Maduro, va acabar amb una onada de successos polítics que han portat Veneçuela a una situació inèdita en la seva història recent. El president de l’Assamblea Nacional, Juan Guaidó, encoratjat per centenars de milers de persones al centre de Caracas, es va declarar president de la República Bolivariana i immediatament es van multiplicar les mostres de suport a escala global. En aquest sentit, l’Associació de Veneçolans d’Andorra va aclarir que no es tracta d’una «autoproclamació», ja que l’Assemblea no reconeix els resultats de les eleccions del passat 20 de maig ni a Nicolás Maduro com a president i, per tant, el càrrec continua vacant. Seguint les mobilitzacions de compatriotes a Espanya i França, Márquez no va descartar properes accions i protestes al Principat.

Reaccions internacionals

La primera reacció internacional a la proclama de Guaidó va arribar en forma de tuit de Donald Trump, en el qual el va reconèixer com a nou president de Veneçuela. La UE, per la seva banda, encara està meditant una resposta «oficial i conjunta», tot i que el president del Consell Europeu, Donald Tusk, va desitjar a través de les xarxes socials que «tota Europa doni suport a les forces democràtiques de Veneçuela», ja que «a diferència de Maduro, l’Assemblea parlamentària, inclòs Juan Guaidó, té un mandat democràtic dels ciutadans veneçolans». L’Organització d’Estats Americans també es va posicionar a favor del líder de l’Assemblea Nacional, mentre que països com Turquia, la Xina o Rússia han reiterat el seu suport a Maduro.

Pel que fa als Estats veïns, a Espanya, el president Pedro Sánchez va alabar el «coratge» de Guaidó –amb qui, segons la Moncloa, va parlar ahir al matí per telèfon– però no el va reconèixer com a president i va demanar la celebració de comicis. El màxim mandatari francès, Emmanuel Macron, va afirmar que «Europa dona suport a la restauració de la democràcia» a Veneçuela «després de l’elecció il·legítima» de Maduro i va lloar «la valentia dels centenars de milers de veneçolans» que van sortir al carrer.

Al tancament de l’edició en paper d’aquest divendres, i segons dades de l’Observatori Veneçolà de Conflictes Socials (OVCS), les protestes antigovernamentals s’havien cobrat la mort de 26 persones (només amb identificació confirmada).