El 47% dels casos de separació amb fills que es van resoldre per mitjà de la mediació al llarg de l’any passat van acabar amb custòdia compartida. Així es desprèn del balanç del Servei d’Atenció i Mediació que ahir es va presentar públicament tot coincidint amb el Dia Internacional de la Mediació. De fet, aquest va ser el sistema de resolució majoritari durant el 2018 i va representar un augment del 3% respecte a l’any anterior. 

«L’ideal seria que el percentatge segueixi creixent en els propers anys perquè és molt important que els nens puguin continuar tant amb el pare com amb la mare el màxim de temps possible», va manifestar la tècnica d’Acció Social del Servei de Mediació, Loli Terrón. «El percentatge de guàrdia i custòdia compartida sempre serà més elevat quan prèviament hi hagi hagut una mediació i, per tant, una entesa entre el pare i la mare», va afegir-hi el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot.

Tots dos van coincidir a posar de relleu que cada vegada més gent coneix aquest servei i hi recorre per resoldre un conflicte de parella o matrimonial sense seguir la via contenciosa. En el decurs del 2018, fins a 193 parelles, la majoria amb fills, van adreçar-se als mediadors per informar-se sobre els serveis que podien oferir-los, el que representa un 16% més de demanda respecte a l’any anterior. D’aquests, 163 parelles van decidir tirar endavant amb el procés de mediació. «La majoria de parelles venen sense saber on van; per això, l’èxit rau en la sessió informativa», va matisar Terrón.

Pel que fa als processos de mediació –un 64% dels quals van servir per tractar separacions mentre que la resta per adoptar mesures paternofilials–, un 46% van acabar en acords sense necessitat de recórrer a la justícia, mentre que un 10% de les parelles van abandonar el procés, un 3% van reconciliar-se i un 27% encara estan immerses en la resolució. «Tenim un percentatge alt de resolucions, rondem un 10 o 15% per sobre dels països de l’entorn, però cal tenir en compte que es tracta d’una cultura que costa d’inculcar», va destacar la tècnica.

Majoritàriament, és l’home qui marxa del domicili, en un 59% dels casos, i si bé la custòdia compartida és l’opció més elegida i no ha parat de créixer des del 2016, en un 42% de les ocasions va ser només per a la mare i en tan sols un 1%, per al pare.

Andorrans, de mitjana edat i casats

El perfil majoritari de les parelles que acudeixen al Servei de Mediació són casades, entre els 41 i els 45 anys, de nacionalitat andorrana i seguida de l’espanyola, amb un fill d’entre 4 i 6 anys, i residents a la parròquia d’Andorra la Vella. En gran part dels casos, l’home té estudis primaris i treballa en el sector de la construcció o els serveis i la dona, estudis secundaris i es dedica al comerç. «De parelles sense fills també en venen», va aclarir Terrón. «Ara bé, ho fan sobretot quan hi ha nens pel mig perquè volen assegurar una relació de futur cordial, que sempre funciona molt millor», de seguida va afegir.

Altres funcions

Tot i que la mediació familiar és el més reclamat, des del servei també s’ofereix orientació jurídica tres dies a la setmana. El nombre de demandes durant el 2018 va reduir-se un 4%, però igualment van arribar 220 consultes de l’àmbit civil, 53 d’administratives i 28 d’assistència jurídica gratuïta, entre d’altres. «Al 2014 ja vam ampliar el servei adscrivint-hi alguns juristes que poguessin atendre aquestes demandes, però ara l’objectiu, encara que estem parlant de llarg termini, seria anar més enllà de l’àmbit familiar», va avançar Espot.

Nous protocols per atendre millor els casos de violència de gènere

El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va aprofitar per recordar, com ja havia avançat la setmana passada després de la reunió de la Comissió Nacional de Prevenció de la Violència de Gènere, que s’està treballant en un nou protocol d’actuació en l’àmbit de la mediació per als casos de violència de gènere que es puguin detectar. Tot i que ara ja existeix una regulació i quan s’identifica un maltractament s’atura el procés de mediació i es deriva als serveis especialitzats, segons el ministre, «l’objectiu és millorar la derivació».

De moment, només s’ha redactat un primer esborrany, però el text ja estableix un seguiment molt més adequat sobre com actuar en aquests processos. Amb tot, la tècnica d’Acció Social del Servei de Mediació, Loli Terrón, va admetre que «poques vegades ens han explicat que hi ha violència de gènere o un maltractament». 

Més enllà de saber com intervenir en aquests casos, Espot va remarcar que també es persegueix «incorporar la perspectiva de gènere en qualsevol mediació».