El Tribunal de Corts va condemnar ahir, per un delicte d’apropiació indeguda, un advocat andorrà a 18 mesos de presó condicional si no abona en els propers tres mesos els prop de 43.000 euros, més els interessos esdevinguts, que encara deu a un antic client. La justícia també va inhabilitar al lletrat, que no es va presentar a la lectura de la sentència, durant cinc anys a l’exercici del seu ofici. Així doncs, es compleixen part de les demandes del Ministeri Fiscal, que havia reclamat els cinc anys d'inhabilitació, però també 30 mesos de presó ferma i una sanció de 150.000 euros. 

L’advocat haurà de retornar en els propers tres mesos els 43.000 euros que encara deu al seu antic client

El querellant, un client alemany de l'advocat, havia contractar els serveis del lletrat perquè volia gestionar el seu patrimoni al Principat a través d’una societat fiduciària del lletrat i va abonar-li al seu dipòsit un total de 93.500 euros. El perjudicat va declarar que havia estat intentant, sense èxit, posar-se en contacte amb el professional. En concret, va assegurar que des del 6 de juliol de 2012 fins al dia del judici no l’havia tornat a veure. Tanmateix, l’acusant, resident a Catalunya, es va oferir a venir a buscar els diners al Principat per treure’ls esglaonadament del país. «Però mai estava al seu despatx», va precisar. «Aquestes coses no es poden parlar per telèfon. Si volia els seus diners, que hagués vingut a buscar-los. En comptes d’això, em va posar una denúncia», va replicar el lletrat, que es va defensar a si mateix el passat 29 de novembre davant la justícia andorrana.  

Les parts es van conèixer el març del 2012, després que una empresa recomanés al perjudicat els serveis del lletrat, que posseïa una societat fiduciària al seu nom. A través d’un contracte privat, van acordar que el beneficiari de tots els béns i el propietari de l’empresa era el litigant. Posteriorment, l’advocat va obrir un compte bancari a nom de l’empresa el 8 de març del 2012, on el seu client va transferir 108.500 euros.

Dies després, el fideïcomitent va desestimar la idea de gestionar el seu patrimoni a Andorra i va decidir retirar els seus diners. En ser una quantitat superior als 100.000, l’entitat bancària, per la normativa del moment, no va permetre-li treure’ls en efectiu, com ell volia. L’única opció era transferir-los a un altre compte, que no fos de l’empresa, i retirar-los gradualment. A partir d’aquell dia, 7 de juliol del 2012, tret d’una operació de 15.000 euros autoritzada, el fideïcomitent no va tornar a saber res més dels seus diners.