Corones de flors. Espelmes. Llaços negres en senyal de dol. Tombes i alguna calavera. Pot semblar l’escenari perfecte d’un funeral, però no ho és. Bé, per a alguns sí. Més de 700 persones van donar ahir «l’últim adéu» als drets socials i laborals més bàsics que, a parer seu, desapareixen a partir d’avui amb l’aprovació de la nova Llei de la Funció Pública. «Som aquí per acomiadar uns drets que durant tant de temps ens han acompanyat», deia el Felip Gallardo, un mestre –«eventual!»– en la quarantena, a qui no només el preocupa una jubilació que veu pràcticament impossible, sinó també el futur del seu fill, que sembla que mai es podrà emancipar. Així i tot, manté l’esperança i desitja que, malgrat que «aquest Govern ja està perdut, el que vingui entengui el missatge i es preocupi realment pels drets socials». 

La localització triada per a la celebració del funeral –l’espai sense nom oficial però batejat popularment com a plaça del The Cloud– no va ser casual. «El forat del The Cloud és molt simbòlic, perquè és una vergonya que ningú sàpiga a on han anat a parar els tres milions d’euros de diners públics que es van gastar en el projecte. Aquest racó s’ha de convertir en el nostre emblema de protesta i de lluita», va considerar la Marisa Santos. Ella, funcionària de 43 anys i principal afectada per la reforma, creu que són precisament els treballadors públics els que han  d’«obrir camí perquè tots els assalariats anem a una». 

Així també ho pensa la Carolina Caubet, treballadora de banca que si bé procedeix del sector més privat que existeix, diu que «la llei fa mal a tots els treballadors». La Carolina té 52 anys i ha vist com tota la vida «Andorra ha claudicat davant del que ha fet el Govern» i, per això, celebra que ha arribat el moment que «la gent d’aquest país sortim al carrer» perquè «és penós i inacceptable que anem cap enrere en drets laborals».

La Isabel Gonzàlez, administrativa de 63 anys i a punt de jubilar-se, reconeix que la seva situació econòmica i laboral és «bona», però va sentir el neguit de formar part de la protesta perquè «la gent que més hauria de ser-hi, no ha pogut venir perquè està treballant». A més, està convençuda que la població va en la bona direcció i que «com més manifestacions fem, més gent sortirà al carrer i al final els polítics hauran de cedir».

Cap enrere

Qui també considera que s’estan retallant drets i llibertats és el professor de segona ensenyança Manel Gilbert: «en comptes d’anar cap endavant, aquesta Andorra tan suposadament moderna, va enrere per culpa dels nostres governants», va afirmar, mentre sostenia entre les mans una espelma.

La Carolina Torn va anar més enllà i, preguntada pel balanç dels vuit anys de l’Executiu de DA, va etzibar que «l’únic que han fet és llençar el país tan maco que tenim a les escombraries i convertir-nos en un Estat feudal». Des del seu punt de vista, el partit taronja «només ens ha pres el pèl» i ni tan sols ha estat capaç d’adonar-se d’una problemàtica «tan greu com l’abusiu preu del lloguer o el miserable sou mínim». De cara al futur, d’aquí a 10 anys es jubilarà, va pronosticar que «amb la penosa pensió que em quedarà, hauré d’anar al Govern a demanar almoina». 

El Pancho Lizama, del Sindicat de Treballadors del Comú de la Massana, acompanyat d’alguns companys, també va assegurar que la seva màxima preocupació és la jubilació. «La nostra generació potser es salvarà, però la dels nostres fills no». Com a bons pares, tots ells volen ser un referent per als seus fills i per aquest motiu van donar suport a una manifestació més que justa: «Hem d’ensenyar als més petits què s’ha de fer per canviar la situació i no repetir els mateixos errors», va assenyalar el Pancho.