• El Fiter i Rossell i el Principat d'Andorra es queden sense premi gros, Escamilla s'endú el Grandalla, i Ginestà, el Borromeu

Foto de família dels pemiats a la Nit literària, ahir al vespre a la sala de festes del Complex encampadà. Foto: TONY LARA

Es veia venir: només dos originals concorrien al Fiter i Rossell de novel·la, i el jurat el va declarar desert per unanimitat. Una circumstància que no es produïa des de la 5a edició del premi, la del 1991, i que ni l’organització –el Cercle de les Srts i de les Lletres– ni el ministeri de Cultura, que dota generosament el guardó amb 20.000 €, van considerar especialment preocupant. Uns i altres van atribuir la baixíssima, quasi nul·la participació, a les oscil·lacions pròpies de tot certmanen literari, però el cert és que les dues obres presentades constitueixen el segon pitjor registre els 25 anys d’història del guardó –en una edició només hi va concórrer un a obra– i es produeix després que el Fiter i Rossell mostrés els últims anys una clara tendència a l’alça: al 2008 van ser 12 els originals a concurs, i l’any passat, 19. A més, aquest espectacular i preocupant canvi de tendència es produeix just l’any que el ministeri de Cultura ha imprès un gir copernicà al premi, amb l’andorranització del jurat –integrat aquesta edició per quatre autors nacionals– i el compromís al qual havia arribat amb un segell local per publicar la novel·la guanyadora, trencant així el vincle amb Columna vigent des del 1992.

En qualsevol cas, el Fiter i Rossell va ser l’únic premi del cartell que anit es va declarar desert. Hi va haver, això sí, tres accèssits, que no deixa de ser una forma elegant de reconèixer la qualitat més aviat justeta de les obres a concurs: el Principat d’Andorra d’investigació històrica, que va ser per a De Tales i Bans. Història i toponímia de la devesa d’Eravall o Solana d’Andorra, del canillenc Martí Salvans; el Manuel Cerqueda de novel·la curta, que es va embutxacar la barcelonina Maria Àngels Bosc amb Un camí entre vinyes, i el BIBM de divulgació científica, que va recaure en Nous i moderns, un estudi sobre els corrents historiogràfics i estètics catalans de principis de segle XX del també barceloní Jordi Julià (guanyador, per cert, fa tres temporades del Sant Miquel d’Engolasters d’assaig literari). Dels tres accèssits, potser el més preocupant sigui el Principat d’Andorra, un dels bucs insígnia de la Nit –per dotació i per transcendència– que tot i rebre tres monografies –l’any passat només va ser una– no acaba de remuntar el vol. De fet, l’últim Principat d’Andorra d’autèntic pes –l’estupend estudi sobre la bruixeria andorrana Aquí les penjaven, de Robert Pastor– es remunta al 2003.

L’honor local / Salvans a banda, l’honor local el van salvar ahir Albert Ginestà i Àlex Terés: el primer va guanyar el Sant Carles Borromeu de contes i narracions amb És estrany! Tres contes numèrics. El jurat va valorar l’enginy en el tractament de les històries i la peculiar perspectiva a l’hora d’enllaçar principis i finals. Val a dir que no es tracta de la primera incursió literarà de Ginestà, més conegut en la seva faceta de músic però que al 2007 va debutar amb Suite eterna –a quatre mans amb Iñaki Rubio– i que el curs passat va guanyar el concurs de literatura exprès. Terés, de la seva banda, es va endur el Tristaina de Periodisme pel documental Pirineus 1900, homenatge al lleidatà Amadeu Bordalba, pioner de la fotografia catalana, que reviu a través de mig centenar d’imatges inèdites les formes de vida tradicionals vigents a la serralada fins al primer terç del segle passat.

Pel que fa a la resta del cartell, el Grandalla de poesia va ser per al barceloní David Escamilla, pel pomeari La veritat és sexi que, si veu la llum, es titularà finalment Elogi de la veritat. Escamilla –poeta i escriptor prolífic, fill del desaparegut periodista radiofònic Salvador Escamilla, a qui va dedicat el llibre– va fer ahir una entusiasta defensa de la veritat entesa com una aposta ètica i estètica –«Un exercici especialment necessari en aquests temps farcits de mentiders i d’impostors», va dir– i va citar Orwell –«Dir la veritat avui és un acte revolucionari»– com a guia moral de l’Elogi. L’últim gran premi de la nit, el 50è aniversari Crèdit Andorrà de teatre, se’l va adjudicar la tarragonina Daniela Feixas, actriu i dramaturga, per l’obra El bosc: el jurat en va destacar «l’atmosfera inquietant, la cruesa del conflicte que protagonitzen dues germanes enfrontades als fantasmes familiars, i el domini del llenguatge». Els més teleaddictes recordaran Feixas pel seu pas per El cor de la ciutat i Plats bruts. El cartell es completa amb el Sant Miquel d’Engolasters d’assaig literari, que va recaure en La veu cantant, del filòleg barceloní Pere Ballart.

La sorpresa de la vetllada va ser, finalment, l’homenatge que se li va tributar al veterà crític basc Pedro de Sancristóval, comissari de l’aventura andorrana a la Biennal de Venècia i assessor del ministeri de Cultura entre el 1985 i el 2008. Especialment encertada va ser la cita de la màxima 21 del Manual Digest –ja saben, la que diu més o menys «Conservarlas antigallas, tan se puta; perque encaraque algunas pareixen a primera vista rediculas, es perque no penetram be sa finesa»– que va fer Simó Duró en la seva glossa de reconeixement. Pel que fa al nou format –vespertí i sense sopar– només direm que li sobren encara uns bons minuts per fer la cerimònia digerible.

Per a més informació consulti l'edició en paper.