El president del Tribunal de Corts, Josep Maria Pijuan, va manifestar en una entrevista a aquest rotatiu que són «conscients» que si el Consell General aprova el projecte de llei qualificada de la responsabilitat penal de les persones menors d’edat –encara en període d’esmenes– hauran d’assumir les competències en aquesta matèria i, per tant, passaran a tenir «més feina». «Sobretot perquè el procés d’execució requereix d’una especial atenció», va indicar Pijuan tot explicant que «als menors d’edat no els imposem penes de presó, sinó mesures de seguretat amb un caire absolutament educatiu i reformador, però aleshores cal estar molt més pendents i fer-ne un seguiment».

El president de la sala penal va descartar alternatives com dedicar un magistrat exclusivament a les causes dels menors d’edat. «Aquests judicis també requereixen d’un tribunal amb tres magistrats, ja que s’han de jutjar de la mateixa manera que els majors d’edat; per tant, caldria atribuir aquesta competència a tres persones, inclús quatre per preveure substitucions en cas de malaltia o incompatibilitat», va argumentar Pijuan tot remarcant que en un país com Andorra és molt difícil crear tribunals especialitzats.

Major ritme d’evacuació

Tot i que el Tribunal de Corts podria assumir aquesta nova tasca en el decurs del 2019, l’augment del volum de càrrega ja és una tònica dels últims anys. De fet, el darrer canvi legislatiu va implicar que la sala penal passés a cobrir tots els delictes, fossin majors, menors i fins i tot les contravencions penals. «I encara ens estan arribant moltes comissions rogatòries de l’estranger perquè Andorra ha estat durant un temps refugi de diner», va afegir Pijuan. Tot i així, el president va subratllar que la tendència dels últims anys és a anar reduint la bossa d’endarreriment.

El president de Corts descarta un tribunal especialitzat en les causes dels menors perquè no hi hauria prou personal

«Gràcies a l’esforç per crear més places al Tribunal de Corts –sis magistrats, cinc dels quals a temps complet– i al nou sistema de celebrar fins a 12 o 13 sessions al mes, quan abans eren quatre o cinc, hem pogut anar rebaixant els afers antics», va relatar Pijuan. L’últim any judicial (2017-2018) es va tancar amb 256 assumptes pendents, però al llarg d’aquell mateix període, segons va remarcar el president, la sala penal de primera instància va aconseguir resoldre fins a 232 causes, un 62,5% més que l’any anterior. I cal tenir en compte que, tal com va informar Pijuan, havien entrat fins a un 27% més de causes que al 2016-2017. «Si bé és cert que encara mantenim un nombre important de causes pendents, la tendència és que el percentatge d’assumptes sense resoldre sigui inferior a l’increment del percentatge d’ingrés», va celebrar Pijuan.

Seguretat garantida

Malgrat reconèixer que el nombre de causes està creixent, el màxim responsable de la sala penal va explicar que «els índexs de delinqüència solen augmentar quan hi ha més activitat al Principat», però va assegurar que «segueix sent un país molt segur perquè el que està creixent no és la criminalitat al carrer, sinó els conflictes d’altres àmbits de la societat que no afecten la seguretat». 

Amb tot, Pijuan va indicar que des de Corts intenten que una causa normal no s’allargui més de sis mesos des que arriba al tribunal fins que en dicten la sentència. «Això no sempre és possible perquè abans de celebrar el judici les parts poden presentar una sèrie de qüestions prèvies que s’han de resoldre amb anterioritat a la vista oral, o de vegades és complicat localitzar els acusats o els testimonis perquè pot ser que resideixin a fora del Principat», va puntualitzar el president. Segons va manifestar Pijuan, però, sobretot donen preferència a les causes amb presos perquè la legislació estableix que l’acusat no pot estar en presó provisional pendent de judici durant més d’un any des que es conclou el sumari fins que s’emet la sentència. 

Les causes pendents s’han reduït gràcies a l’augment de magistrats i a la major freqüència de celebració dels judicis

De tota manera, si bé consideren que els sis magistrats que hi ha actualment són suficients per arribar a cobrir tot el volum de feina, Pijuan va informar que estan a l’espera que s’incorpori un administratiu perquè els ajudi en la tasca d’execució i que, en vista a una possible ampliació de les seves competències, han demanat un nou oficial, que ara per ara penja de l’aprovació del pressupost per a l’exercici 2019.

Les comissions rogatòries, sense aturador

El president del Tribunal de Corts va admetre que encara és habitual rebre comissions rogatòries derivades de les investigacions que hi ha obertes en d’altres països. «Descobreixen fluxos de diners que provenen del Principat i ens fan demandes de cooperació per investigar determinades activitats», va relatar Pijuan tot subratllant que això representa «més feina per a nosaltres i de vegades també recursos i noves causes». Tal com va explicar el president de la sala penal, «una investigació pot comportar la restricció de drets fonamentals i, per tant, la gent té tot el dret a oposar-s’hi i recórrer-ho». A més, si en el decurs de l’execució d’aquesta comissió rogatòria, el batlle veu indicis que s’ha comès un delicte al Principat aleshores està obligat a perseguir-lo, fet que genera l’obertura d’una altra causa. 

Els convenis internacionals obliguen a donar resposta a les comissions rogatòries. De tota manera, mentre que la cooperació és molt fluïda a nivell europeu i també amb els EUA i alguns països de Llatinoamèrica, Pijuan va explicar que amb molts d’altres d’aquest darrer continent sovint cal signar «un conveni sota el principi de reciprocitat» per intercanviar informació.