Els casos de violència de gènere segueixen proliferant any rere any i una manera de revertir la situació és treballar en la prevenció per evitar que el maltractador torni a cometre el mateix delicte. Precisament Andorra està estudiant la possibilitat d’instaurar un sistema per tractar aquests individus quan encara estan a la presó complint una pena ferma. Així va avançar-ho en una entrevista a EL PERIÒDIC el president del Tribunal de Corts, Josep Maria Pijuan, que va referir-se als programes que existeixen a Espanya i que ell coneix de primera mà perquè s’han promogut des d’una ONG en la qual col·labora. «Sé que es volia introduir a Andorra, però no sé en quin punt es troba actualment. De tota manera, jo ho he parlat amb diverses persones de l’administració i inclús m’he ofert per contactar amb la fundació que ho gestiona», va manifestar Pijuan. 

Tot desenvolupant els beneficis d’aquest tractament, el president de Corts va explicar que l’objectiu és que quan els condemnats per un delicte de violència de gènere surtin de la presó ja no reprodueixin una conducta violenta. «De fet, els resultats són molt bons i quan he parlat amb els responsables del programa m’explicaven que molts presos en finalitzar la teràpia demanaven de continuar-la, encara que haguessin de pagar-la, perquè s’havien adonat que hi havia una altra manera de viure la relació en parella i tenien por de no haver culminat el tractament i haver de fer front a una situació real sense aquest suport», va voler posar de relleu Pijuan.

Batllia especialitzada

Tot i que aquest tractament és una de les vies per poder treballar en la prevenció dels delictes de violència de gènere, el president de Corts va remarcar que per fer front a les situacions que es donen «és essencial crear la figura única del jutge de família i de violència de gènere i domèstica, ja que permetria tractar de forma integral qualsevol crisi familiar». El màxim responsable de la sala penal va constatar que si hi ha un batlle que tracta el divorci per la via civil i un altre que està jutjant un delicte de violència de gènere dins de la mateixa relació de parella, «poden prendre decisions i mesures en sentit contrari; i ja ens hem trobat casos en què hem hagut de resoldre la situació per mitjà d’un recurs». 

Aquest tractament és un model d’èxit a Espanya i ha ajudat a canviar la conducta de diversos agressors

Malgrat insistir en la necessitat d’aquesta especialitat, Pijuan va recordar que «Andorra té un hàndicap perquè només podria disposar d’un batlle en aquesta matèria i, per tant, ens limitaríem a un sol criteri». De tota manera, segons va explicar uns mesos enrere a aquest rotatiu el president del Consell Superior de la Justícia, Enric Casadevall, el ministeri competent està treballant en aquesta idea. «Ja hem traslladat al ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior la necessitat de crear una Batllia de Família per englobar tots els conflictes familiars i els temes de menors, però el canvi no depèn de nosaltres sinó que és necessari modificar la legislació per introduir-la», va manifestar Casadevall. De tota manera, ell ja va avançar que caldrien dos batlles per poder cobrir baixes, vacances o incompatibilitats.

Fracàs del sistema

Tot i que molts casos de violència de gènere acaben davant de la justícia, el president de Corts va voler deixar clar que «el sistema judicial és l’últim recurs perquè una qüestió d’aquesta magnitud no se soluciona amb una sentència». De fet, segons va comentar Pijuan, «nosaltres ens plantegem si amb la nostra actuació realment aportem quelcom de positiu a la relació». Tot considerant imprescindible la tasca dels serveis socials, va indicar que des de l’àmbit judicial hi ha la possibilitat d’imposar penes condicionals, però que no existeix un principi d’oportunitat com en d’altres països. 

«Nosaltres no podem dir que hi ha delicte sense imposar cap pena; l’única forma d’evitar-ho és que la víctima no vingui a declarar al judici o directament que no se celebri», va manifestar el màxim responsable de la sala penal. «Ara bé, que les dones surtin al carrer amb el temor que els pugui passar alguna cosa o que no vulguin denunciar una situació de violència de gènere, és un desastre, un fracàs enorme del sistema», va concloure amb un to contundent Pijuan. 

Màxima protecció a la víctima

Actualment el Tribunal de Corts ja compta amb uns protocols d’atenció a les víctimes de violència de gènere. Tal com va concretar el seu president, Josep Maria Pijuan, l’objectiu és oferir «la màxima protecció a la víctima». Una de les premisses d’un judici per aquest delicte és que les proves que el tribunal admeti no atemptin contra la intimitat ni l’honorabilitat de la persona, a més d’evitar la seva victimització durant la vista oral. Paral·lelament, el tribunal fa un acompanyament de la víctima i, per exemple, sol citar-la una mica abans que comenci el judici i acollir-la als despatxos judicials perquè no hagi d’esperar-se al mateix passadís que l’agressor. I la seva declaració es fa sempre a porta tancada. Pel que fa a les penes, han de complir amb la finalitat de prevenció general i especial.