PUBLICITAT

El pressupost de les anticipades

  • CR i ApC analitzaran el projecte, però la predisposició per validar els comptes és mínima, per no dir nul·la
M. R.
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Gabriel i Bartumeu, el 26A Foto: TONY LARA

Si alguna cosa diferencia el Projecte de llei del 2011 presentat ahir pel Govern socialdemòcrata dels comptes de l’any passat, així com dels exercicis anteriors, és la evidència que aquest serà el pressupost de les anticipades. De fet, tots tres grups parlamentaris ja venen pronunciant-se des de fa setmanes sobre diferents matèries amb la constatació de rerefons que, passi el que passi, Jaume Bartumeu estarà abocat a convocar uns comicis avançats.

Així, si el futur de la reforma tributària gestada entre PS i CR o la reforma de les lleis socials, en aquest cas a càrrec de PS i ApC, està encara per determinar, en el cas del pressupost, no hi ha marge de maniobra. El mateix president del grup reformista, Joan Gabriel, ha vingut pronunciant-se en la línia que un partit de l’oposició, pel simple fet de ser-ho, no pot pas aprovar els comptes del Govern. Mentrestant, des d’ApC, Eusebi Nomen va protagonitzar recentment el segon intent frustrat de negociar els comptes que, ara sí, seran decisius per obligar a repetir les eleccions, superat ja un exercici amb dotzenes parts.

Ahir, el conseller reformista i portaveu del grup en matèria de Finances, Jaume Serra, va recordar que CR «no té confiança política» en el Govern i que, en qualsevol cas, s’analitzaran els comptes «com no podia ser d’una altra manera». En aquesta fase prèvia a l’entrada a tràmit parlamentari, el líder d’ApC, Eusebi Nomen, tampoc va gosar pronunciar-se, com d’altra banda és comrpensible quan la recepció del llapis de memòria no és sinònim de tenir temps suficient per a anàlisi acurada. En referència als 150 milions originaris en un préstec internacional, va recordar al balanç pressupostari que és «irrellevant» aquesta dada. Nomen va resumir que el que sí caldrà veure és l’explicació de l’increment del dèficit.

En qualsevol cas, l’anàlisi a què tots dos grups van al·ludir tindrà una òptica més política que tècnica, doncs la constatació que el difícil joc de forces al Consell General no té cap altra sortida que les eleccions condicionarà de manera molt clara la no-negociació.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT