Els canvis pressupostaris o de fons que han patit projectes de gran envergadura com ara The Cloud, el pas elevat que travessa la CG1 o l’ús per a Radio Andorra han alarmat l’oposició. A aquesta llista s’hi suma ara el Museu de l’Automòbil, que ha fet acabar d’esclatar les crítiques. El passat mes de maig, el ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, va afirmar que les previsions situaven el cost «més o menys de set a vuit milions». Malgrat que tots els mitjans es van fer ressò d’aquesta xifra, en resposta a una pregunta de la consellera Carine Montaner, el Govern afirma que «la xifra de sis o set milions d’euros que els mitjans de comunicació van publicar al maig no era, en absolut, una avaluació del cost sinó una mera probabilitat, de caràcter aleatori i sense ni tan sols valor d’orientació temptativa perquè en aquella data no es disposava encara d’estudis que avalessin una estimació de cost».

Segons la resposta, «no és factible efectuar una estimació pressupostària de l’obra fins a disposar de les propostes dels arquitectes concursants, en tant que aquests són qui, per primer cop, han tingut ocasió de reflexionar amb la dedicació i el temps suficients sobre les solucions concretes que resoldran els objectius museològics», de manera que la xifra pronunciada al maig és una «probabilitat» i «les probabilitats no són asseveracions rotundes, i menys encara uns compromisos, sinó una simple aproximació atzarosa i condicional». Així, assenyalen que les xifres d’inversió actualment estan entre els 8,3 milions i els 13,5 milions, segons les estimacions dels arquitectes que han presentat propostes al concurs d’idees. 

Crítiques a la gestió del diner públic

Els consellers de l’oposició van rebre la informació sense sorprendre’s però criticant fortament la «gestió del diner públic» del ministeri. «Lamentablement ja no ens sorprèn, és un despropòsit més», afirmava el conseller liberal, Ferran Costa, que afegia que «tan poc els importa el malbaratament dels diners públics que anuncien coses sense saber què faran ni què costarà». El que sí que sorprèn al parlamentari és «la lleugeresa amb la qual el ministeri belluga milions d’euros: 3,3 milions pel The Cloud, els gairebé 300.000 euros de més pel pas elevat de la CG1, i ara ja veurem si amb el museu són 12 milions finalment...». Una afirmació amb la qual també estava d’acord el conseller del PS, Pere López, que va assegurar que és una «falta de rigor i de respecte als ciutadans». «No es pot parlar de sostenibilitat del sistema i després fer anar els milions amunt i avall com si res». I el pitjor de tot, afegia López, és que «no hem vist ni el mínim gest de preocupació per aquest desgavell per part del ministre Torres». 

Per la seva banda, l’autora de la pregunta, Carine Montaner, va apuntar que «ja olorava una desviació» i va fer la demanda amb la «intenció de fer reflexionar» i «frenar un projecte que valdrà una milionada». En la mateixa línia va assegurar que «aquesta improvisació amb els diners púbics em dol molt» . Montaner va demanar tenir en compte «l’impacte sobre els ciutadans i la repercussió econòmica que pugui tenir» i «prioritzar». «Sempre xoquem amb la mateixa pedra», va lamentar. Una expressió que també va utilitzar el progressista Víctor Naudi, que també va considerar que cal «prioritzar». «El ministre ha demostrat que és desconeixedor de la realitat» amb les estimacions presentades, va concloure.

El 50% de la inversió del 2019, per a edificis públics

El Ministeri d’Ordenament Territorial destinarà per a l’exercici 2019 una inversió en obra de 44,5 milions d’euros, una xifra similar a les dels últims dos anys. Així ho afirma el Govern en resposta a una pregunta de la consellera general d’UL-ILM, Carine Montaner, detallant que l’import es distribueix en carreteres (6,7 milions), edificis públics (22,1 milions), protecció de riscos naturals (2 milions), pavimentació 3,8 milions), altres obres com poden ser les millores del paisatge, camins rals, la passarel·la de la Plaça del Poble, etc. (1,5 milions), serveis de mobilitat (530.000 euros), pagaments a l’Estat francès per les infraestructures a mitges (3,2 milions), inversió participativa (300.000 euros), estudis i projectes (2,8 milions) i altres inversions com la reposició de matèria de carreteres, vehicles del COEX, etc (1,4 milions). 

Per percentatge, la inversió més elevada es destina a edificis públics, representant gairebé la meitat del total (49,8%), seguit de les carreteres (15,16%), de la pavimentació (8,47%) i dels pagaments a França pel Poctefa, la RN20 i la RN22 (7,2%). Segons s’exposa, «el motiu rau en el fet que en el moment actual la major necessitat d’inversió del nostre país es concentra en equipaments sanitaris (unitat de radioteràpia, etc), socials (nou edifici per desdoblar el CAI, centre assistència per a joves amb problemes conductuals, etc), culturals (museu, etc), educatius (Reformes en escoles, etc)...». Més enllà de les esmentades, entre les obres més destacades previstes per al 2019 hi ha també l’heliport, l’embelliment del Pas de la Casa o l’eixample d’algunes carreteres.