Els últims estudis de prevalença de sobrepès i obesitat infantil del Servei de Salut Escolar del SAAS desvelen que les dades es mantenen a nivells estables des del curs 2010-2011, així com que el percentatge és lleugerament inferior en el cas de les nenes respecte als nens i que ambdues malalties augmenten a mesura que s’incrementa l’edat. D’aquesta manera –i sense que s’hagin facilitat els percentatges exactes–, s’extreu que menys d’un 5% dels infants de 4 a 5 anys està diagnosticat per sobrepès o obesitat, mentre que dels 6 als 7 anys ho està menys del 10% de les nenes i quasi un 15% dels nens, i dels 11 als 12 anys ho està poc més del 10% de les nenes i més d’un 15% dels nens. En qualsevol dels tres casos, però, hi ha més pacients amb les dues afeccions alhora que no pas amb una de sola.

La diferència entre sobrepès i obesitat és una qüestió d’índex de massa corporal (IMC). Ambdós casos vénen donats per un excés de pes causat per una acumulació de greix que pot ser perjudicial per a la salut, però es considera que una persona té sobrepès quan el seu IMC és igual o superior a 25 i obesitat quan és igual o superior a 30.

Revisions en edat clau

El Servei de Salut Escolar realitza de forma sistemàtica revisions als nens i nenes escolaritzats en tots els sistemes educatius que conviuen al país. Les visites inclouen tres moments clau de l’escolaritat, sent a l’escola andorrana el curs de maternal, primer de primer cicle de primera ensenyança i segon de tercer cicle de primera ensenyança (o els equivalents als sistemes espanyol i francès). Una de les exploracions que s’inclou en totes les revisions és la valoració de l’estat antropomètric dels infants en relació a la seva edat, i que inclou pes, talla i IMC. 

Cada país utilitza una metodologia diferent per avaluar la salut de la seva població. Andorra ho fa mitjançant els gràfics de la Fundació Faustino Orbegozo que són unes taules de referència internacional que permeten relacionar l’IMC a l’edat de l’infant en relació a la norma. De tot plegat, el Govern va informar que la prevalença de sobrepès i obesitat es manté estable per cada un dels grups de població escolar als que es fan les revisions, i d’acord a totes les dades obtingudes al llarg d’un període de vuit anys (des del curs 2010-2011 fins al passat 2017-2018).

Països de l’entorn

L’estudi andorrà també es va fer en comparació amb les xifres facilitades a Espanya i França. En el cas del país veí del sud, el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, va presentar el 2015 un document en què va analitzar les dades d’enquestes nacionals de salut infantil, entrevistant els pares, i no mesurant els infants. Així, des del 1993 fins al 2001, el percentatge de menors de 18 anys obesos va anar a la baixa, amb petits repunts durant la primera dècada dels 2000, i una mitjana aproximada del 15% en el cas dels nens i del 10% en el de les nenes. Pel que fa al sobrepès masculí, la tendència va ser similar en totes les franges d’edat, mentre que el femení va presentar una important davallada del 1997 al 2001, però en els últims anys es va recuperar fins a assolir entre el 8% i el 12%.

Les dades franceses corresponen a un estudi de salut d’Esteban fet entre el 2014 i el 2016, mesurant directament a la població infantil d’edats compreses entre els 6 i els 17 anys. Aquests resultats van mostrar que entre el 2,7% i el 7,8% dels nens i entre el 2% i el 5,6% de les nenes pateix obesitat, sent dels 15 als 17 anys les edats més preocupants. El sobrepès, per la seva banda, varia del 7,5% al 19% en els nens i del 13,1% al 15% en les nenes, en tots dos casos amb una major concentració entre els 11 i els 14 anys.

Tot i que la comparativa no és exacta, ja que les metodologies seguides són molt diverses, des del Govern es va afirmar que Andorra no presenta, quant a sobrepès i obesitat infantil, diferències substancials amb els països de l’entorn.