Agafa una bola del món, fes-la girar, tanca els ulls i atura-la amb el palpís del dit. Quin país ha tocat? Allà, en aquell territori, de ben segur que tenen una tradició diferent de la nostra per canviar d'any. Estem molt acostumats al raïm i la roba interior vermella però, com ho fan a altres països?

Estats Units
Les pel·lícules ho expliquen correctament. Després del compte enrere, toca fer un petó apassionat perquè, tal com assenyala a tradició, si no ho fan, els esperen 365 dies de soledat. 

Japó
Mentre que en la religió cristiana hi ha set pecats capitals, els budistes en compten fins a 108. Aquest és el nombre de campanades amb què el país asiàtic s’acomiada de l’any. Quan arriba la mitjanit, els temples budistes nipons fan sonar les campanes per cadascun dels 108 pecats dels quals l’ésser humà és culpable des que neix, segons les seves creences. L’objectiu és rebre l’any nou lliures de pecat i a punt per iniciar una nova etapa. Aquesta tradició s’anomena ‘Joya no kane’.

Itàlia
Mentre que nosaltres mengem el raïm, a Itàlia es mengen llenties durant la nit de Cap d’Any. Aquesta tradició es remunta a l’Antiga Roma, quan es considerava que aquests llegums eren un símbol de riquesa per la seva forma. Per això, algunes persones s’acomiaden de l’any d’aquesta manera i així s’asseguren prosperitat de cara a l’any vinent. A més, qui practica aquest ritual, creu que com més llenties es mengin, més diners es guanyaran. 

Filipines
Si bé a Itàlia creuen que les llenties els portaran riquesa pel fet de ser rodones, a Filipines tenen una tradició diferent per aconseguir exactament el mateix. Viatjar a Filipines per Cap d’Any és com aparèixer a la Feria d’Abril perquè es vesteixen amb roba clapejada. En aquest país creuen que vestir d’aquesta manera porta bona sort, ja que relacionen els punts del teixit amb monedes. A Filipines creuen que arran d’aquesta tradició, atreuen salut i prosperitat. A més, acostumen a portar algunes monedes a la butxaca i les fan sonar a mitjanit amb la mateixa finalitat.

Alemanya i Àustria 
En aquests dos països la tradició dicta que s’ha de fondre una figura de
plom amb l’escalfor d’una espelma. Un cop s’aconsegueix, es vessa el plom en un cubell d’aigua freda. D’aquesta manera, recupera la consistència i, en funció de la forma que adopti, es preveu el futur. La tradició s’anomena Bleigießen i és una mica perillosa, ja que el plom és un metall molt tòxic.

A més, també tenen el costum de veure un curtmetratge britànic: Dinner for One. Aquesta, no és una tradició exclusiva d’alemanys i austríacs perquè alguns danesos, suecs i finlandesos també ho fan. La nit del 31 de desembre veuen aquest clàssic d’11 minuts on un majordom pren cura d’una anciana que compleix 90 anys.
 
Mèxic, Perú i Veneçuela
En aquests territoris es crema un ninot vell fet de draps i teles, a l’interior del qual hi ha material pirotècnic. Així doncs, quan l’encenen se sent el soroll de tots els petards i surten esteles de colors pels focs artificials. La tradició dicta que aquesta és una manera d’acomiadar-se dels mals moments de l’any i així atreure bones experiències de cara a l’any que ens espera. 

Uruguai
S’ha d’anar amb compte si es camina pel carrer l’última nit de l’any perquè és tradició llençar un cubell d’aigua freda per la finestra. D’aquesta manera, es neteja la casa de males vibracions.