El mètode lacustre és un dels que permet obtenir informació per estudiar l’evolució del canvi climàtic. El Cenma ha començat a utilitzar-lo recentment en dos estanys del Principat: el de Montmalús, a la Vall del Madriu-Perafita-Claror, i el de l’Estanyó, a la Vall de Sorteny, gràcies a la cooperació amb altres centres d’estudis estrangers. «Nosaltres no podem assumir aquests estudis ni tenim accés als fons FEDER; per això intentem negociar amb laboratoris de França o Espanya per poder aplicar mètodes i anàlisis que ens aporten molta informació», va argumentar el director tècnic del Cenma, Ramon Copons, en una entrevista a aquest rotatiu. 

Concretament, el cost del mètode lacustre gira entorn dels 30.000 euros, ja que implica desplaçar-se fins al llac elegit amb un material pesant i sofisticat: una barca, una sonda de temperatura i un tub d’un metre amb un cos pesant, entre d’altres. «Nosaltres no disposem de 30.000 euros i menys per anar a buscar només un parell de mostres», va matisar Benjamin Komac, el cap de la Unitat de Medi Biòtic del Cenma. Per això, la seva alternativa és el cofinançament: el centre andorrà paga l’estada a la gent que ve i l’helicòpter que necessiten per al desplaçament, que representa entre 4.000 i 5.000 euros, i l’altre centre, en aquest cas espanyol, proporciona tot el material. 

Copons va voler deixar clar que no es tracta de cap mètode innovador. De fet, ja s’utilitza des de fa anys; per exemple, al Pallars i l’Alta Ribagorça, alguns llacs s’estan analitzant des de la dècada dels 90. Ara que ja és possible aquí a Andorra, el director del Cenma va destacar que «els sediments dels llacs són un llibre obert del que va succeir en el passat». De tota manera, la seva anàlisi no és pas senzilla i Copons va fer la següent comparació: «És tan difícil com desxifrar els jeroglífics egipcis». La informació s’obté dels sediments que queden dins del tub quan s’introdueix a l’interior del llac i s’enfonsa fins a un metre. «Això és suficient per retrocedir 2.000 anys enrere, que és el que a nosaltres ens interessa per a l’estudi del canvi climàtic», va indicar el director. 

Conclusions preliminars

Ara per ara, les mostres obtingudes a través d’aquest mètode i analitzades en altres centres de recerca –per la falta de recursos al Cenma–, s’han comparat amb les dades meteorològiques i les sèries climàtiques instrumentals de què es disposa i han permès concloure que «hem arribat a la temperatura hivernal més alta dels últims 10.000 anys», va posar de relleu Copons. Tot i així, de seguida va apuntar que es tracta «d’una anàlisi preliminar i que no es podrà corroborar fins que es doni per finalitzat el projecte Replim de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic». 

Necessitat de contrastar

Tot i que el Cenma just acaba de començar a utilitzar el mètode lacustre, aquest no és l’únic que aplica per tenir coneixement sobre l’evolució del canvi climàtic. «El pol·len, les diatomees o les algues crisofícies són altres indicadors que permeten obtenir informació sobre el clima», va enumerar el director del centre andorrà tot remarcant que «una sola variable no serveix». «Cal contrastar», va afegir Komac. Pel que fa al pol·len, tots dos científics van indicar que és molt volàtil i de seguida es distribueix per l’entorn, de manera que queda atrapat tant als llacs com a la neu i se sol obtenir a través de les anàlisis lacustres. 

«Aquí tenim molt poques diatomees perquè depenen de les temperatures i les aigües són molt fredes», va alertar Copons. Precisament per aquest motiu, no obstant, són un bon indicador sobre l’evolució de la temperatura. «Sabent la proporció d’individus que tenim d’aquesta espècie i la temperatura actual, podem projectar-la cap enrere i descobrir-ne l’evolució», va precisar el geòleg. Amb les algues crisofícies, en canvi, encara no s’ha començat a treballar. 

Informació de les congestes

Des del 2011 el Cenma també estudia les congestes de la Coma d’Arcalís. «Aquestes zones tenen una vegetació molt particular perquè la neu hi és present entre vuit i deu mesos a l’any, de manera que només disposen de dos o tres mesos per fer el cicle vegetatiu», va detallar Komac. Amb el canvi climàtic, la neu desapareixerà abans i tardarà més a reaparèixer, per tant, passaran a tenir més temps per a la reproducció. «Ara bé, si s’allarga el període sense neu, també hi haurà més espècies aptes per viure a aquestes alçades i la vegetació actual haurà de desaparèixer perquè no té més marge per desplaçar-se cap amunt i, precisament, la seva particularitat és que pot fer el cicle de reproducció amb poc temps i condicions difícils», va desenvolupar el cap de Medi Biòtic del Cenma. Fins al moment, però, no han pogut treure cap conclusió sobre aquests estudis, ja que les dades obtingudes són molt irregulars.

Els mètodes

• Els sediments dels llacs són una font d'informació molt valuosa perquè contenen un històric mil·lenari de partícules i, per tant, permeten estudiar l'evolució del clima.
• Les diatomees són espècies que viuen en medis aquàtics però no aguanten qualsevol temperatura. Per això, la seva presència permet projectar la variació de la temperatura.
• Les algues crisofícies són una espècie que quan mor s'enfonsa fins al fons del llac i, per tant, van emmagatzemant tot de partícules que després poden aportar un munt d'informació.