El Consell Superior de la Justícia (CSJ) ha traslladat al ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, una demanda perquè la llei permeti que batlles i magistrats del Tribunal Superior puguin fer substitucions a Corts quan sigui necessari. Així mateix, els juristes han fet arribar al líder ministerial una altra petició amb la voluntat que es regulin el nombre de recusacions que un lletrat pot interposar. Les dues propostes arriben després que les diverses recusacions impulsades pel lletrat de quatre dels processats en el cas BPA, Josep Anton Silvestre, hagin acabat amb la sortida de la causa del president del Tribunal de Corts, Josep Maria Pijuan, i amb l’aturada de la vista oral encara sense data de represa. 

En aquest sentit, el president del CSJ, Enric Casadevall, va explicar ahir que «abans els batlles podien anar a suplir magistrats del Tribunal de Corts puntualment» però més tard la legislació es va modificar i aquesta possibilitat va desaparèixer. «Aquesta era una figura que anava prou bé; per tant, tornar-la a posar seria interessant», va considerar Casadevall. En el mateix sentit es va expressar Pijuan tot opinant que «hem de preveure la possible substitució de magistrats al Tribunal de Corts» per evitar que es pugui arribar al cas en què no es pugui  jutjar una causa per manca d’efectius. 

Casadevall i Pijuan afirmen que les recusacions al Principat no estan prou regulades

Aquesta era, de fet, una de les possibilitats amb la causa primera del judici del cas BPA, ja que de ser recusats els tres magistrats del tribunal només Jacques Richiardi podria assumir un dels llocs. Els altres dos magistrats, Canolich Mingorance i Anna Estragués, no podien assumir el relleu perquè les dues han estat involucrades d’alguna manera en la causa. L’intercanvi de magistrats hauria de tenir en compte, però, que els magistrats del Tribunal Superior que fessin una substitució no formessin part de la sala penal «perquè sinó després tindrien incompatibilitat per poder jutjar».

Pel que fa a les recusacions, el president del CSJ entén que és necessari estudiar quantes se’n poden fer tal com passa en altres països en el quals hi ha una regulació al respecte. Sobre la qüestió, Pijuan va afirmar que «a Andorra, la recusació no la tenim prou regulada». «Tenim les causes de recusació i qui ha de resoldre-les, però no ho tenim més regulat», va concretar.

Sense preocupació

Malgrat tot, Casadevall va assegurar que l’admissió de la recusació contra Pijuan no els preocupa, ja que «no diré cada dia, però n’hi ha de tant en tant». Per solucionar-ho, un altre magistrat, en aquest cas Jacques Richiardi, substituirà Pijuan al tribunal. 

Pel que fa a l’afectació que el canvi pugui tenir en la represa del judici, el responsable del CSJ va reconèixer que la substitució farà retardar l’inici novament del judici tot i que considera que no de forma excessiva. En tot cas, la vista oral es reprendrà al moment on es va quedar, és a dir, a punt de començar les declaracions dels processats, sense haver de repetir el debat de les qüestions prèvies malgrat que un dels magistrats canviï. «Seguiran al punt en què estaven perquè ja hi ha dos magistrats que estaven al corrent de tot», va comentar Casadevall tot recordant, però, que encara queden recusacions per contestar en contra dels altres membres del tribunal. 

Canvi legislatiu

En tot cas, les modificacions proposades des del CSJ requeririen d’un canvi legislatiu i, per tant, d’un període de temps més o menys llarg fins que el canvi fos efectiu. En aquest sentit, Casadevall va recordar que «nosaltres no fem lleis, és el Parlament», però que, malgrat això, traslladen els exemples pertinents perquè «ho estudiïn». «Nosaltres l’únic que volem són eines per poder treballar», va concloure.