Una vintena d’advocats han fet arribar una queixa a la degana del col·legi, Sophie Bellocq, contra l’acció del president del Tribunal de Corts, Josep Maria Pijuan, en el marc de les recusacions presentades per l’advocat Josep Anton Silvestre en relació al judici pel cas BPA. Els signants reclamen a Bellocq que traslladi la queixa al Consell Superior de la Justícia i, a més, que actuï davant les instàncies judicials i extrajudicials que consideri necessàries per defensar l’exercici de la professió amb independència. Segons ha pogut saber EL PERIÒDIC, l’acció arriba després que els advocats que han donat suport a la queixa (n’hi ha que formen part de la causa BPA i altres que no) hagin llegit els informes que Pijuan va redactar en procediment que han seguit les recusacions de Silvestre, i que a parer dels lletrats suposen un atac a l’exercici de la professió.

Així doncs, les reflexions que van fer arribar a Bellocq fa uns dies se sustenten en tot moment en la llei d’exercici de la professió d’advocat i en els estatuts del col·legi. D’una banda es recorda que tothom pot encarregar la representació legal a l’advocat que li mereixi més confiança i que el dret a la defensa no és només un dret fonamental, sinó que també ha esdevingut un requisit processal. 

D’altra banda i en relació a les paraules que hauria dirigit Pijuan a Silvestre, i que van servir de motiu per una de les recusacions -tal com ja va publicar aquest rotatiu a finals de novembre, segons l’advocat i un dels seus clients, el president del Tribunal li hauria dit, en presència del client, que «estava fart de les seves maniobres i que aniria en perjudici dels seus clients i que serien ells qui rebrien per dites maniobres», per la qual cosa consideraven que els acusats no tindrien un judici just-, consideren que atempten greument contra l’exercici de la professió, ja que entenen que condiciona la independència i el lliure exercici de la professió. A més, apunten les fonts consultades, l’atemptat seria més greu perquè qui ho va fer és justament la persona que presideix el tribunal que haurà de jutjar el cas BPA.

Danys a la professió

Per últim, els advocats assenyalen que si es condiciona i denigra la llibertat i la independència de l’advocat, queda afectat directament el dret a tenir un judici amb totes les garanties.

Amb tots aquests arguments els signants de la queixa busquen que es respecti la seva feina i el dret de defensa d’acord amb el que estableix la llei que regula la professió. A més, recorden que segons els estatuts del Col·legi d’Advocats han de poder exercir les seves funcions de manera lliure i independent. Per tot plegat es demana a la degana que faci arribar la queixa al Consell Superior de la Justícia i que es facin les accions que es creguin necessàries per defensar els interessos de tots els col·legiats.

Fins ara, el Tribunal Superior ha desestimat cinc de les recusacions presentades en el marc del judici del cas BPA per part de Josep Anton Silvestre i alguns dels seus clients. En aquests casos hi havia dues recusacions directes contra el president del Tribunal de Corts per qüestions d’enemistat i a més, tres recusacions més contra una magistrat del TS de qui es considera que hauria tingut coneixement de l’afer perquè va participar en les diligències. L’argumentació del Superior en els dos primers casos i en els tres darrers és la mateixa i decideix inadmetre les recusacions en considerar que són part d’una estratègia per dilatar i bloquejar el judici.

Amb tot, el lletrat ja va deixar clar que estava disposat a arribar fins al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg si era necessari per defensar els seus interessos i els dels seus clients. El judici del cas BPA es manté suspès des del mes de setembre passat i de moment no hi ha una data d’inici prevista a l’espera que es resolguin les recusacions restants. 

La represa del judici de BPA segueix pendent de la resolució d’una recusació i una demanda

Tot i que la majoria de recusacions i demandes civils interposades contra els magistrats del judici de BPA i els responsables de resoldre-les ja han estat contestades, encara n’hi ha dues de pendents que impedeixen que es pugui reprendre la celebració del judici. Concretament, es tracta d’una recusació que està estudiant la sala penal del Tribunal Superior i d’una demanda civil que es troba en mans de la Batllia. Encara que la seva resolució pugui arribar en els propers dies o setmanes, les decisions no seran fermes i es podran recórrer per mitjà d’un incident de nul·litat i d’un recurs d’apel·lació, respectivament. 

En cas que aquestes decisions s’acabessin recorrent, la seva resolució es podria allargar entre tres i quatre setmanes, per tant, ens situaríem a finals de gener o inclús principis de febrer. No és fins aleshores que es podria preveure la represa de la vista oral. De tota manera, tal com va explicar a EL PERIÒDIC el president del Tribunal de Corts, Josep Maria Pijuan, la celebració del judici de BPA és «una prioritat» de la sala penal i, per això, el seu calendari ja contempla la represa de la vista oral i a partir de finals de febrer reserva tres setmanes al mes per a la seva possible celebració.