• La Comissió insisteix que ha regulat els noms de lloc, no els de persona

SERNI: entre la tradició i l'etimologia Foto: TONY LARA

Que estiguin tranquils tots els Cerni i totes les Canòlich d’aquest país (i dels altres). El nomenclàtor oficial aprovat pel Govern dues setmanes enrere només afecta els topònims, o noms de lloc. En cap cas implica la modificació dels antropònims, o noms de persona. Així que cap Canòlich no haurà de córrer al registre per extirpar la h sospitosa, ni cap Cerni haurà de mudar la c en s per evitar una sanció administrativa. Els pares podran continuar imposant els noms litigiosos amb la grafia antiga... i fins i tot amb la nova i des d’ara oficial, si així ho desitgen. Així ho va remarcar ahir el cap del Servei de Política Lingüística i president de la Comissió de Toponímia, Marc Cortès, davant de la inquietud que el nou nomenclàtor ha suscitat entre els usufructuaris d’aquests dos noms, començant per l’expresident de la Societat Andorrana de Ciències, Antoni Pol, que la setmana passada defensava des d’aquestes mateixes pàgines la vigència del Cerni amb la c tradicional.

Se salven per tant els antropònims, però no els noms oficials del santuari de Canòlich –sense h, en endavant–i de totes les esglésies posades sota l’advocació de Sant Cerni, des d’ara amb s. Això, és clar, en el cas que no prosperi el recurs de reposició interposat ahir pel Comú de Sant Julià. De moment, però, el nomenclàtor és taxatiu: Canòlic i Serni. Cortès argumentava ahir la decisió de la Comissió pel que fa al santuari lauredià, defensava el caràcter tradicional del nou nom oficial, i titllava d’incerta l’acusació que el nou nomenclàtor es va decidir sense la participació del Comú. Pel que fa als arguments de caràcter tècnic que avalen Canòlic, la Comissió sosté en primer lloc que s’han documentat no una de sola, sinó tres grafies tradicionals: Canòlic, Canòlich i Canòlig. En favor de la primera addueix que és, d’entre les tres citades, la més «moderna», així com l’usada «sistemàticament» pel Govern i altres institucions: «Així que la seva tradicionalitat té més pes», conclou. A més, la grafia Canòlic és també la preferida per obres de referència com ara la Geografia i diccionari geogràfic –amb el nomenclàtor adoptat el 1977 com a oficial pel Consell General i vigent fins a la promulgació de l’actual–, el Diccionari enciclopèdic d’Andorra, la Gran Enciclopèdia Catalana i la Guia de l’església d’Andorra.

Acord impossible / Finalment, la grafia Canòlic és segons la Comissió «l’única que s’ajusta a la normativa ortogràfica del català», en què no existeix cap nom de lloc acabat en ch –Hostalric, Vic, Bruc, Reixac...– i en què la grafia arcaica només s’ha conservat en els cognoms –els Folch, Pich, Reixach... Sobre les deliberacions per arribar a la decisió final, Cortès insisteix que es va obrir un debat sobre la h de Canòlic a petició expressa del Comú, «ja que la Comissió va considerar que no calia ni discutir-ho, d’obvi com és. Ens vam creuar propostes i contrapropostes, vam desestimar els arguments del Comú, i els vam informar degudament de la grafia que la Comissió proposaria. De debat, n’hi va haver.»

Un cas similar es produeix amb Serni: davant la diversitat de grafies –amb c i amb s– es va optar per unificar-es en una de sola, Serni, avalada per una bateria d’arguments: en primer lloc, la tradició, que admet tant la s com la c; en segon, la documentació oficial del Bisbat d’Urgell i la mateixa Llei del patrimoni cultural, que es decanten sistemàticament per la s; i finalment, perquè Serni és un hipocorístic, l’abreujament d’un nom propi –en aquest cas de Sadurní–, «com Toni ho és d’Antoni, Montse, de Montserrat, i Txell, de Meritxell». Cortès va avançar ahir que no va ser el de Sant Julià l’únic comú que va qüestionar la proposta de la Comissió. També la capital pretenia conservar Tobira, amb b, i es va haver de conformar amb la proposta de la Comissió, que seguint la Geografia del 1977 va optar per Tovira. «El cert és que hi hagut debat amb altres comuns. Però amb de Sant Julià és l’únic amb què no hem pogut arribar a un acord».

Per a més informació consulti l'edició en paper.