Andorra la Vella
Un triple a favor de la inclusió
L’esport aporta molts beneficis als reclusos pel que fa a la reinserció i a la manera de relacionar-se amb els companys
Les hores que no passen, la porta que no s’obre, el cap que dona voltes. Frustració, monotonia, ansietat. Temps lliure o, més ben dit, temps sense ocupar. Ja ho deia Albert Einstein, «el temps és relatiu» i, quan no tens res a fer, passa molt lentament.
Manel: «Passem 19 hores confinats a la cel·la, això suposa molt temps per menjar-se el cap»
En Manel és un intern del Centre Penitenciari de la Comella. Està a punt de complir la seva condemna i va explicar que, a Andorra, «un reclús es passa 19 hores al dia confinat a la cel·la, és un règim molt tancat que fa que tinguis molt temps per menjar-te el cap, necessites evadir-te». L’estança a la presó genera ansietat, una disminució de l’autoestima i influeix en la capacitat d’establir relacions personals. «Sempre estem els mateixos i mai tenim res a explicar», assegurava. Però, segons en Manel «el que més costa és no perdre la humanitat perquè sembla que la societat ha perdut l’esperança en nosaltres». Per això, des de les juntes de tractament, es proposa l’esport com a solució, i el BC MoraBanc Andorra va decidir posar el seu granet de sorra. El club va desenvolupar el programa One Team, impulsat per l’Eurolliga i l’Eurocup, al Centre Penitenciari de la Comella. L’objectiu del projecte era lluitar contra l’exclusió social dels interns. Constava de vuit sessions, un entrenament amb el tècnic del primer equip, Ibon Navarro, i una xerrada amb els jugadors seguida d’unes dinàmiques de joc conjuntes.
L’activitat física i esportiva en un entorn com la presó facilita les relacions interpersonals, promou el respecte vers els companys i l’esperit d’equip. «Ens permet sentir-nos part d’un grup», assegurava el pres. A més, els prepara per al moment de llibertat. En aquesta línia, en Manel va recalcar que és important que es facin «activitats útils per afavorir la reinserció i així treure l’estigma social, que una persona hagi estat a la presó només vol dir que ha comès un error». Així ho va constatar Jaume Tomàs, responsable tècnic del projecte: «M’he trobat amb coses que no m’esperava: la predisposició al treball, l’agraïment... veníem amb la idea de difondre una sèrie de valors com la disciplina, el treball en equip, l’esforç. Ens els havíem fixat com a objectius i ens hem adonat que ja existien. Quan fem activitats amb altres col·lectius no veus aquesta receptivitat».
«Valoro molt que el MoraBanc hagi vingut perquè ens reconforta i s’agraeix que pensin en nosaltres. Fa molta il·lusió i ens fa sentir més persones. Veure que gent d’aquest nivell ve és una alegria. Te n’adones que hi ha qui encara se’n recorda que existeixes», va exposar en Manel. D’altra banda, en Saïd va afirmar que «aquestes activitats donen vida. Es troben a faltar dins del centre... A més, vam rebre una motivació extra gràcies a les paraules dels jugadors, quan tens un exemple de superació sempre és més fàcil».
Jaume Tomàs: «Veníem a difondre una sèrie de valors i ens hem adonat que ja existien»
En aquesta ocasió, el programa anava destinat a presos penats però Francesc Tarroch, director del centre penitenciari, va comentar que li agradaria repetir el projecte amb els preventius perquè «ha tingut molt èxit i la gent n’ha gaudit molt». De fet, els presos van manifestar que els agradaria que es continués amb els entrenaments. «Crec que aquest és el millor senyal que ells també han gaudit l’activitat. Sempre acabem rient i això és important en un lloc com la presó», va subratllar Tomàs. Paral·lelament, Navarro va comentar que a ells els permet «sortir de la bombolla de l’esport professional on no te n’adones de què és la vida. Ajuda a obrir els ulls i veure que hi ha gent que passa per dificultats». També va esmentar que va ser enriquidor pel fet «de veure la il·lusió i el que ha suposat pels interns».
Des del club van comunicar que la intenció és repetir de cara a la primavera vinent perquè «no venim a fer entrenaments de rendiment, l’objectiu principal és fomentar els valors que promou el bàsquet i impregnar-nos dels que ells transmeten. Al final, en uns anys recordarem més el dia d’avui que molts partits».