• Tots dos partits acusen d'«electoralisme» el PS, mentre que Bartumeu recorda que és un eix programàtic

El ministre d'Interior, Víctor Naudi, al costat de la bandera andorrana, abans de començar la sessió, ahir Foto: TONY LARA

Els 11 vots en contra del grup parlamentari reformista i els 3 d’ApC van pesar ahir per tombar la pressa en consideració de la proposició de llei per modificar l’articulat de la nacionalitat, que presentava com a principal canvi la reducció de la residència mínima des dels 20 anys actuals fins els 15. La consellera socialdemòcrata Mariona González havia defensat aquesta reforma com a un pas més per a «tendir a equiparar la població de dret a la població de fet» i, al mateix temps, una opció «àmpliament compartida per una majoria de la població», com així va constatar la recent enquesta del CRES. Tot i això, tant CR com ApC van acusar el Govern de fer «electoralisme» tot proposant a la cambra la presa en consideració d’un text que, segons els primers, requereix d’una «estabilitat parlamentària» que no existeix actualment i que, a criteri dels segons, hauria de ser objecte d’un referèndum entre la ciutadania.

González va exposar els canvis experimentats en matèria de nacionalitat al 1995, quan es va permetre la naturalització als 25 anys de residència, així com l’evolució experimentada al 2004, amb la reducció del llindar als 20 anys i la introducció d’altres criteris més flexibles que van sorgir de la constatació que «la llei anterior ja havia estat un enriquiment». Aquesta tercera fase, que pretenia superar el «resultat insuficient» o, el que és el mateix, «fer un pas més» en el reconeixement dels drets dels residents al Principat durant 15 anys, no serà de moment possible. El cap de Govern, Jaume Bartumeu, va qualificar com a «trist» en finalitzar la sessió el fet que CR i ApC «anteposin criteris d’estricte càlcul electoral» i, al temps, «desconeguin les normes legals», ja que calen «fins a tres o quatre anys» per tal de tenir el dret a vot després d’un procés de nacionalització.

un debat que no serà possible / Amb el no dels dos grups de l’oposició, el debat de la proposició de llei socialdemòcrata presentada, segons González, «no per cobrir l’expedient» electoral, sinó per donar resposta a una realitat social, va quedar al tinter de la legislatura.

Des de CR, la consellera Olga Adellach va justificar la negativa, a bamda de les acusacions d’electoralisme, per la manca del «diàleg, consens i estabilitat política» necessaris, segons ella, per abordar un tema com la nacionalitat, que requereix fer-la compatible amb «les especificitats del nostre país». Adellach va criticar el «no acompliment del mandat constitucional» relatiu a la doble nacionalitat, assenyalant que a dia d’avui hi ha infraccions d’aquesta norma. El president del grup, Joan Gabriel, no va amagar la disparitat d’opinions en aquesta reforma, ja que dins CR van sorgir «defensors i detractors», tot i que la decisió final i col·legiada va ser el rebuig al canvi.

El president d’ApC, Eusebi Nomen, va acusar el PS directament de voler «augmentar el nombre de votants» de cara a les anticipades «facilitant l’accés al dret a vot» a un col·lectiu que, al seu judici, és majoritàriament «d’esquerres». Aquest argument va ser rebutjat pel PS, que a més va justificar la impossibilitat d’una afectació en els pròxims comicis, mentre que Nomen va insistir en la necessitat d’un referèndum que «no ha de fer cap por» al Govern donat el consens que va reflectir l’enquesta del CRES. El líder d’ApC va explicar que el consens és possible, com així es va demostrar ahir amb el tancament dels principals acords en matèria de les lleis sindicals i del codi de relacions laborals.

l’economia de la nacionalitat / Nomen va posar a debat un nou argument, el dels drets econòmics dels estrangers, demanant que si es redueix el mínim d’anys de residència per a la nacionalitat, també s’hauria de reduir de 10 a 7,5 els anys per a afrontar les obligacions econòmiques. Per tot plegat, la cambra va viure una jornada en què el profund contingut de les reformes va quedar amagat darrere acusacions de diversa tipologia a un Govern que continuarà, segons Bartumeu, apostant per la integració efectiva.

Per a més informació consulti l'edició en paper.