Un heliport dins el territori andorrà i un aeroport operatiu amb vols comercials regulars a la Seu d’Urgell. Aquesta és, o podria ser a partir del mes de maig del 2019, la combinació perfecta per al ministre d’Economia, Gilbert Saboya. De fet, tal com va explicar ahir durant l’obertura del 17è Fòrum de l’EFA, abans que acabi l’any, el Govern espera rebre l’informe que experts suïssos estan realitzant actualment sobre l’operació instrumental de la instal·lació urgellenca. Malgrat la insistència de la Cambra de Comerç a construir un aeroport nacional, Saboya va considerar que «és evident» que l’aeroport de la Seu és la «solució més realista» per encarar les necessitats d’Andorra a curt termini. Per justificar-se, va destacar dos elements bàsics: d’una banda, la resolució de l’espai Schengen, i de l’altra, que l’aeroport formi part de les infraestructures de la UE fa que sigui susceptible de rebre ajudes públiques. «Que l’aeroport estigui dins o fora d’Andorra té una repercussió quant a accessos fronters i [per tant] hem de jugar amb el concepte transfronterer», va proposar. Així doncs, l’estrategia aeroportuaria del Govern passa per «beneficiar-se d’una infraestructura en territori comunitari», i no renunciar a la construcció d’un heliport dins el Principat que connecti directament amb Barcelona i Toulousse i altres mercats turístics més llunys. 

El ministre també va destacar la importància que l’aeroport estigui en funcionament de cara a l’acollida de la Cimera Iberoamericana 2020, ja que suposarà un «aparador únic» pel país. 

El professor titular de la Universitat Politècnica de Madrid, Luis Pérez, va assegurar que un cop es disposi del GPS, l’Aeroport d’Andorra-La Seu tindrà un 90% de possibilitats de ser efectiu, «sempre i quan les condicions meteorològiques ho permetin». Tant ell com altres experts, van reconèixer que les mesures de la pista (1.267 metres de longitud) i l’orografia complexa de la zona només permeten l’aterratge d’aeronaus tipus A, B o C amb capacitat per a una cinquantena de passatgers.