Els consellers només podran consultar la documentació, sense fer-ne còpia, quan la informació «ho requereixi»

L’esborrany del nou reglament del Consell General deixa ben clar en quins supòsits els ciutadans no podran comparèixer davant d’una comissió parlamentària. La regulació arriba després de la polèmica que hi va haver a principis del 2017 per la demanda d’alguns consellers generals perquè l’exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, comparegués davant l’anomenada comissió BPA, creada especialment per investigar el cas de l’entitat financera. En concret, el nou reglament apunta que es podrà reclamar la presència de qualsevol ciutadà a excepció que aquest  «estigui sotmès a un procediment jurisdiccional vinculat directament amb la qüestió objecte per la qual ha estat reclamada la seva presència». Tampoc hi podran declarar les «persones privades de llibertat». 

En aquell moment precís, Joan Pau Miquel ja estava en presó preventiva imputat en el cas BPA, el que impediria, amb el nou reglament, que pogués comparèixer al Consell General. De fet, Miquel mai va arribar a donar explicacions davant els parlamentaris, ja que la seva compareixença va ser rebutjada després que Sindicatura demanés un informe al Consell Superior de la Justícia que, segons DA, deixava «molts dubtes» sobre les implicacions que podria comportar. 

En el mateix apartat, s’inclou que «les compareixes d’autoritats, funcionaris o altres persones, relatives a matèries declarades per llei secretes o confidencials, només es duran a terme davant la comissió si, prèviament, se n’ha declarat el caràcter secret de la mateixa». La funcionalitat i el secretisme de les comissions ja han estat qüestionades prèviament per els consellers de l’oposició, especialment arran de la comissió BPA, en considerar que la feina feta no ha acabat aportant llum a la qüestió. 

Accés a la informació

Un dels altres punts que modifica el reglament i que també ha estat objecte de crítiques abans és l’accés a la informació que tenen els consellers. La normativa indica que «la tramesa de la documentació i l’accés directe a aquesta s’efectuaran sota règim de reserva en el cas de documentació, la matèria de la qual, hagi estat declarada secreta o confidencial per llei». Així mateix, s’afegeix que «quan les característiques de la documentació sol·licitada ho requereixin, l’Administració requerida podrà permetre al conseller general sol·licitant l’accés directe a aquesta perquè l’estudiï i prengui les notes que consideri  escaients». És a dir, que els consellers podran accedir a la informació però només la podran consultar, sense poder-ne obtenir una còpia. 

En el mateix article, la normativa marca que en cas que un parlamentari consideri que no ha obtingut la documentació que havia demanat o que aquesta és incompleta, pot formular un complement de demanda. En aquest cas, l’Administració competent disposarà de quinze dies per trametre la documentació o bé per exposar «les raons fonamentades en dret que impedeixen la tramesa corresponent». Un fet que diversos consellers ja han considerat inadequat, en entendre que l’article deixa la porta oberta a qualsevol administració a argumentar la seva negativa a entregar la informació sol·licitada i que això els impedeix fer correctament la seva tasca de control al Govern com a oposició. 

Altres polèmiques

El nou reglament també es centra en posar ordre a altres punts que han estat polèmics al llarg de la legislatura. Entre ells, es regula la formació de nous grups un cop ja iniciada la legislatura, després que el trencament del grup liberal i la consegüent problemàtica al grup mixt obrís la polèmica. Finalment, el nou reglament apunta que es podrà tenir grup propi amb un mínim de tres consellers (ara en són quatre), el que permetria, per exemple que ara el PS tingués grup propi. A més, indica que a mitja legislatura seguirà sense poder-se crear nous grups parlamentaris. 

Pel que fa a la transparència del Consell General i a les incompatibilitats dels consellers, la normativa obliga a fer públics els currículums polítics i professionals dels parlamentaris indicant quins càrrecs ostenten en empreses privades. El Consell, a més, haurà de publicar tota la informació relativa a organització, funcionament i comptes de forma periòdica. H