Fa un parell d’anys, el pediatre endocrinòleg i coordinador clínic de Cronicitat en Infants del SAAS, Manuel Carranza, va realitzar un estudi de la incidència a Andorra de la diabetis tipus 1. D’aquí va extraure que 22 menors de 15 anys per cada 100.000 habitants (una xifra superior a la població real del país) tenen altes probabilitats de patir la malaltia, el que representa un percentatge força superior respecte els països de l’entorn, on la mateixa incidència és de 17 a Espanya, de 13 a Portugal i de 8 a França. Carranza va explicar que no hi ha un motiu concret, ja que la diabetis tipus 1 és la que es produeix únicament per factors genètics i manca d’insulina durant l’adolescència, tot i que acostuma a debutar en la infància.

Per contra, la diabetis tipus 2, la que preocupa a l’especialista dels SAAS i la que pateix el 90% dels pacients arreu del món, sí que està directament relacionada amb la condició socioeconòmica de cada persona i, sobretot, amb l’educació nutricional. «Tothom sap que l’alimentació és important, però estem molt ocupats amb altres temes», va considerar el doctor. Això, al seu parer, fa que la població tingui un coneixement nutricional basat exclusivament en el que veu a la televisió o les xarxes socials, unes vies que Carranza va lamentar que no s’utilitzin de manera adequada. «Serien un aparador magnífic, però acostumen a mostrar exactament allò que és perjudicial per a la nostra salut. Diuen als joves que no han de fumar, però si mires una sèrie d’adolescents, els actors sempre apareixent fumant. Amb l’alimentació passa el mateix», va comparar. Andorra no és un cas aïllat i en els últims 20 anys s’ha duplicat la taxa d’infants amb obesitat o sobrepès i la tendència es manté a l’alça.

Prevenció

Pel que fa als adults, el doctor va voler destacar la importància de prevenir la diabetis tipus 2. Carranza va explicar que avui dia s’estima que una de cada dues persones diabètiques no està diagnosticada: «És molt important, sobretot si hi ha antecedents familiars, que es facin revisions periòdiques i controls dels hidrats de carboni perquè la diabetis tipus 2 no avisa». De no fer-se aquestes proves, la malaltia pot aparèixer igual però amb conseqüències seran més severes i es requerirà un tractament més si òrgans vitals com el cor o el ronyó es veuen afectats. Tot i que no existeix cap símptoma concret que ajudi a identificar si es pot estar patint la malaltia abans de ser diagnosticada, l’endocrinòleg va afirmar que el cansament és una de les primeres seqüeles a aparèixer i pot ser motiu suficient per posar-se alerta. 

Diabètics a Andorra

Degut a que la població andorrana és molt migrant, pel SAAS no és senzill actualitzar el nombre de pacients diabètics al país, però Carranza va explicar que, sense ser xifres exactes, en els últims 10 anys havien passat per l’hospital uns 150 diabètics tipus 1 i uns 500 diabètics tipus 2. Pel que fa a la unitat pediàtrica, actualment, s’estan controlant regularment 28 pacients diabètics tipus 1 menors de 18 anys.