El Tribunal Superior ha desestimat cinc de les recusacions presentades en el marc del judici del cas BPA que van ser presentades per un dels advocats defensors i pels seus clients. Les cinc respostes s’agrupen en dos casos: en dues ocasions van contra el president del Tribunal de Corts i es demana la recusació per enemistat arran d’un incident que va tenir lloc durant el judici i, en les tres respostes restants, la petició de recusació era a un magistrat del TS en considerar que hauria tingut coneixement de l’afer perquè va participar en les diligències. L’argumentació del Superior en els dos primers casos i en els tres darrers és la mateixa i decideix inadmetre les recusacions en considerar que són part d’una estratègia per dilatar i bloquejar el judici. 

Silvestre denuncia la «politització» del cas i afirma que portarà les recusacions fins a Estrasburg

En els primers dos casos contra el president del Tribunal de Corts, Josep Maria Pijuan – i segurament els més coneguts–, les recusacions van ser presentades per l’advocat defensor i pel client –processat en la causa general del cas BPA– després que, tal com indiquen, Pijuan digués que «estava fart de les seves maniobres i que això aniria en perjudici dels seus clients i que serien ells qui rebrien per dites maniobres». Des del punt de vista dels recusadors, aquestes paraules mostren una enemistat manifesta i, per tant, per assegurar que els acusats tinguin un judici just, s’ha d’apartar al magistrat de la causa. 

El TS, però, deixa clar que a parer seu «es tracta d’un manifest abús de dret i de frau de llei, doncs la seva única finalitat és apartar-lo, i alhora dilatar indegudament l’enjudiciament de la causa». Així mateix, afegeix que «aquesta recusació forma part d’una sèrie successiva de recusacions contra magistrats del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior, manifestament destinada a desvirtuar les disposicions legislatives i les llibertats o els principis fonamentals invocats». «La seva finalitat és dilatar indegudament l’enjudiciament de la causa i bloquejar el funcionament de la institució judicial. Essent fàcil en un micro-estat com el Principat, invocar qualsevol incident entre un magistrat i un advocat per trobar un pretext a fi de recusar successivament els diferents magistrats», sentencia. Per tot, entén que «no existeixen fets objectius que facin suposar que [Pijuan] no tindrà una total imparcialitat en la causa esmentada». 

Coneixement del procés 

L’altre plec de recusacions que han rebut la mateixa resposta del TS anaven dirigides contra un magistrat del Superior per haver tingut coneixement de les diligències. El Superior, però, considera que aquesta recusació «esdevé mancada de fonament» i que ha estat «introduïda amb una finalitat de dilatar el procés», per la qual cosa declara inadmessa la recusació. Així mateix entén que «el fet que el president del tribunal [Superior] dicti dos providències de tramitació», «no constitueix cap causa objectiva de parcialitat ni pot, en paraules del TEDH (Tribunal Europeu dels Drets Humans)justificar els dubtes o aprehensions sobre la seva parcialitat». Així mateix, agrega que «no es pot pretendre que qualsevol acostament a un tema pugui comportar la pèrdua de la imparcialitat objectiva». 

Decidit a anar a Estrasburg 

L’advocat que ha interposat les recusacions i també lletrat de part dels processats en el cas BPA que han fet ús del mateix dret, va deixar clar ahir a aquest rotatiu que estava decidit a portar el cas a Europa. Així, recordava que hi ha altres casos com el d’Arnaldo Otegi a Espanya que poden servir de precedent a Estrasburg. Silvestre també va indicar que no entén que es vegi «normal amenaçar a les parts d’un judici» i va lamentar que es vulgui treure «rèdit polític» del cas. «Hi ha tantes ganes que el judici es reprengui perquè és una plataforma electoral pel Govern, que, de fet és part de la causa», va afirmar tot remarcant que «s’estan jutjant a persones i per tant cal que el judici es celebri amb un clima de tranquil·litat». 

Ara per ara no hi ha data de represa del judici perquè encara falten per resoldre les demandes civils interposades contra els mateixos magistrats.