Divendres, Jordi Savall i la Capella Real de Catalunya, Hesperion XXI encetaven els actes de commemoració dels 600 anys del Consell de la Terra a l’Auditori Nacional d’Ordino.  De fet, «pocs països poden presumir d’unes institucions amb tanta solera», com va recordar el síndic general, Vicenç Mateu, en el parlament previ al concert. 

Unes paraules que serviren per preparar al respectable per a un passeig musical en el temps que incloïa 23 obres compostes entre el 1419, any en què naixé el Consell de la Terra i la guerra de Secessió espanyola, el 1714. Un conflicte que, com molt bé va recordar el síndic, de la mà del decret de Nova Planta, ve podia haver-li costat el futur a Andorra. 
Es prou sabut que la música és una gran transmissora d’emocions.  El director, Jordi Savall, apuntà a la mitja part de l’acte que aquelles obres, respectaven les músiques originals i pretenien compartir «la mateixa emoció de la gent de l’època».

Un bon ‘llibre’

 I com en un bon llibre d’història, no hi faltaren moments de pompa i circumstància, de dol i de plany  però també de joia, d’esperança i de diversió,  de guerra, així com també celebracions de la pau. 

Un objectiu ambiciós, però reeixit abastament, interpretat per una formació de reconegut prestigi amb l’objectiu, apuntat també per en Jordi Savall, que el públic escoltés la història. 
Es fa difícil destacar algun moment del concert, com també resulta complicada de triar qualsevol fita històrica, dins un ventall temporal tan ampli. 

Especialment rellevant però fou la pregària sefardita que, amb tan sols quatre veus i, per tant, de manera molt intimista, recordava l’expulsió dels jueus d’Espanya. També va sorprendre, aucells, del cant dels ocells, que en l’actualitat sona en un gran nombre de funerals i que prové d’una Nadala, i que cantaven, allà per l’any 1705, a l’arribada d’uns vaixells, que transportaven a l’arxiduc Carles, de la casa dels Àustries, el qual, un cop a Barcelona, es convertí en el rei Carles III i confirmà els privilegis de les valls d’Andorra a les Corts. El concert acabà amb el Te Deum de Charpentier – esdevingut molt popular  per haver estat escollit com la música amb què les televisions connectaven amb la xarxa d’Eurovisió- , que recordava la fi de la guerra de Secessió i ja amb el públic rendit, un parell de bisos.

 
I és que com apuntava un dels espectadors, aquesta celebració dels 600 anys del Consell de la Terra, «no podia haver començat millor».