• Els aproximadament 2.000 espectadors es van quedar més que satisfets

Joan Manuel Serrat, interpretant Dale que Dale, el passat dissabte. Foto: TONY LARA

Ni Paraules d’Amor, ni Mediterraneo, ni Penélope, ni molts altres nis. Ell ja va avisar abans de començar. Es tractava d’un concert tancat, i la figura de Miguel Hernández és suficient per deixar per a un nou concert les peticions sol·licitades dels espectadors, com va emplaçar al públic andorrà el cantautor català. Però el públic no només es va conformar, sinó que es va quedar satisfet amb tot el repertori del Hijo de la luz y de la sombra, l’últim disc.

L’homenatge al poeta alacantí, en el centenari del seu naixement, no podia ser d’altra manera que en l’idioma espanyol, com escrivia Miguel Hernández, però Serrat també va dedicar part de les introduccions dels poemes cantats en l’idioma natal seu i del públic que el dissabte va omplir de gom a gom el poliesportiu de la capital.

Més de 2.000 persones van aplaudir de peu aquest espectacle de veu, música i imatges que van traslladar a la infància del poeta, i a la joventut com La palmera levantina, a la pobresa en la que va viure, però també a la Guerra Civil i molts dels racons de la seva vida personal i privada. Molts aspectes de la seva biografia que mitjançant les imatges projectades en tres estructures de pantalles a l’escenari ens porten a un present que encara existeix, com El niño yuntero, dedicat a l’explotació laboral infantil, tant present en molts països.

El Serrat del passat dissabte, va ser el Serrat sensible de sempre, però si cap amb un to més profund, com no pot ser altre que el d’elogiar al poeta d’Oriola, amb els seus propis missatges amb rima i amb un contingut que ell comparteix i pel qual ara per ara, i després de tants anys, encara lluita. Serrat, sensible amb força i vitalitat que es va plasmar més que en ninguna en la cançò Dale que dale, que finalment va repetir davant l’incessant aplaudiment.

El públic també va poder recordar altres de les cançons ja creades en l’anterior àlbum dedicat al poeta alacantí com va ser Para la libertad.

Sigui com sigui, l’espectacle –patrocinat per BIBM– no només va ser tancat, sinó consonant, gràcies a la conjugació de la música dirigida pel pianista Ricardo Miralles, que donant l’esquena al públic va dirigir els teclats, la bateria, la guitarra, la viola i el contrabaix, amb l’harmonia de les imatges d’uns cineastes de prestigi que van oferir la guinda al pastís d’un homenatge d’alt nivell. H

Per a més informació consulti l'edició en paper.