Mejías, desmarcat, demana la pilote en el duel de dissabte en què l'Andorra va derrotar 3-0 al Tremp a Aixovall Foto: TONY LARA

El 16 de juliol del 1982, cinc dies després que Itàlia es proclamés campiona del Mundial del Naranjito, neixia a Barcelona Dani Mejías. 28 anys més tard, amb un dels currículums més envejables del futbol del país, el pisha és el líder indiscutible del FC Andorra de Richard Imbernon. És l’arquitecte d’un equip meravellós que aquesta temporada està enlluernant en el grup 5 de la Primera Territorial de Lleida amb l’objectiu de passar a córrer l’any que ve en camps de Primera Catalana. Un jugador que em recorda a Xavi pel seu rol a la gespa i un equip, el seu, que em recorda al Barça de Guardiola.

a l’sporting b amb un tal villa / Mejías va viure cinc anys de la seva formació a la Masia i ha estat un rodamón de Segones B: va jugar a l’Sporting de Gijón B formant dubla d’atac amb un tal David Villa, al Zafra, el Còrdova, Guadix i l’Ourense entre d’altres. La gran sort és que tenia –i té– família a Andorra, la seva dona era –i és– d’aquí i quan estava al conjunt gallec va rebre una trucada de David Rodrigo. «Vaig venir aquí en part per la selecció. La idea és entrar a poc a poc». Dit i fet. Va fer la maleta, va venir al Principat, va fitxar pel Matecosa Sant Julià i al mercat d’hivern de l’any passat Imbernón el va convèncer per jugar amb l’Andorra. Vuit mesos més tard és el capità: «Ho vam fer per votació i vaig quedar primer. Em vaig sorprendre molt però ser capità amb aquest equip està xupat. Són fantàstics. Hi ha un ambient al vestidor increïble». També ha debutat amb la selecció i contra Macedònia va ser titular. Koldo ja té un nou Justo Ruíz.

tres conceptes bàsics / Diran que sóc un gosat fer dir que l’Andorra té aires blaugranes i jo els responc que obviament si jugués contra el Saragossa sortiria golejat però en la seva categoria els asseguro que existeixen molts paral·lelismes i ara no em queda una altra que posar alguns exemples:

1) Estil. Mejías és el Xavi d’un Andorra que juga amb una defensa de quatre amb els laterals de vocació ofensiva, un mig del camp amb un Busquets anomenat Ayala, l’arquitecte i a dalt quatre encarregats del gol entre els quals són indiscutibles un descarat com Pedrito que diem Cristian i el nostre Messi, Riera. Ah! I a la grada, demostrant el grau d’implicació hi ha Iniesta; perdó, Marc Pujol. Que està lesionat.

2) Implicació. La primera premisa és que cap detractor pugui dir que es deixen la pell al camp quan els resultats no acompanyin. Això s’aconsegueix quan tot el grup va a una i la unió que hi ha en aquest vestidor es veu contínuament al terreny de joc: sempre es conjuren fent una pinya abans de començar el partit, s’animen entre ells, hi ha diàleg, corren com bojos... El bon rotllo es palpa.

3) Identitat. L’amor per la pilota és el sant i senya. Tenir la possessió passa per donar totes les pilotes a Mejías. Baixa a buscar-la, va tirant parets amb els que l’envolten i quan veu la jugada, pam, comença el perill; ho xuta tot menys els penals a pilota aturada i té el braçalet com a distintiu. Ell ha de buscar la conexió amb algun dels quatre jugadors ofensius, sobretot amb Riera, l’home desequilibrant. Aquests quatre no paren de canviar les posicions contínuament per tornar boges les defenses i són els que defensen des de dalt quant es perd la pilota.

El resultat de tot això és que en sis partits l’Andorra només ha cedit un empat i ha guanyat tres partits per 3-0 i un per 1-5, està invicte a casa i la solitud a la que estàvem acostumats els de la premsa s’ha acabat. No baixen de 200 espectadors. Els animo a que vagin a Aixovall cada dos dissabtes a les quatre de la tarda per comprovar que tot el que dic és cert i els asseguro que si ho fan una vegada voldran repetir. Paraula.

Per a més informació consulti l'edició en paper.