La manca de personal qualificat segueix sent un problema greu per als comerciants, segons insisteixen en recordar. Els responsables dels comerços asseguren que dins del país no troben els professionals que necessiten i que els forans ja no volen venir a Andorra perquè «el sou no s’equipara al nivell de vida». Segons les diferents associacions del sector, el Principat ha deixat de ser «atractiu» per als treballadors estrangers que fa anys trobaven aquí unes condicions que els empenyien a deixar el seu país d’origen. Ara, ni tan sols les quotes especials de les autoritzacions d’immigració temporals els serveixen. La presidenta de l’Associació de Comerciants de Carlemany, Susagna Venable, creu que «tal com està el comerç, tenim altres reivindicacions que no tenen res a veure amb la immigració» i assegura que quan troben una persona qualificada, aquesta acaba marxant perquè «el sou no li compensa».

En la mateixa línia es va expressar Sarah-Jane Giménez, directora de la Unió Hotelera d’Andorra (UHA), que va assegurar que actualment el principal problema per trobar personal qualificat és el nivell de vida i el preu de l’habitatge. Giménez va considerar que aquest darrer és avui en dia el veritable problema a l’hora de contractar estrangers, i no les quotes. «La gent no vol venir a Andorra. El nivell de vida és massa alt i als temporers no els interessa pel sou que cobren», va opinar. 

Autoritzacions  

A qui sí que interessa aquestes quotes que cada any aprova el Govern quan comença la temporada de neu és al sector hoteler. Aquesta quota s’atorga tenint en compte l’ocupació laboral de caràcter estacional i fa un parell de setmanes el Consell de Ministres va aprovar un total de 2.484 autoritzacions, 1.507 de les quals són per a persones d’estats que no siguin membre de la Unió Europea o l’Espai Econòmic Europeu. Sobre aquesta qüestió, Giménez va explicar que això suposa un increment de 84 places respecte a l’any passat, «quan vam fer llarg d’autoritzacions de comunitaris i curts d’extracomunitaris, que és el que realment necessitem», ja que la majoria de temporers provenen sobretot de l’Argentina o Xile.

Els hotelers han reivindicat durant anys que el màxim inconvenient d’aquest sistema ha estat que, un cop acabada la temporada d’hivern, les persones contractades han de marxar del país i els propietaris dels establiments no els poden contractar de manera indefinida per a la resta de l’any quan troben personal qualificat.

Immigració menys rígida  

Els hotelers agraeixen que les quotes d’enguany permetin contractar més extracomunitaris

Però des d’Autèntics Hotels consideren que des que el sector es va reunir amb el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, el 2017, «el Servei d’Immigració s’ha tornat més flexible». Així, va assegurar que ja no es tracta d’un «sistema rígid» i que «si es justifica que es necessita contractar a aquella persona per un temps més prolongat, ens ho donen». El ministre es va comprometre aleshores que quan fos necessari, el Servei estudiaria cas per cas la possible ampliació de permís de residència i treball i, segons Canut, «ha complert la seva paraula». Un altre dels problemes més habituals a l’hora de contractar els temporers que venen d’Amèrica del Sud, va explicar la presidenta, era que se’ls exigia un procediment administratiu «més dur» que als comunitaris, el que «es convertia en un conflicte, ja que la massa de gent que ve a treballar a pistes prové d’aquests països». 

Amb tot, Canut va reconèixer que els hotels que hi ha a prop de les pistes d’esquí sempre són els que tenen més dificultats pel fet d’augmentar de manera significativa la seva plantilla quan comença la temporada. Per contra, els de les parròquies centrals, segons l’AHA no pateixen aquesta problemàtica, ja que els contractes acostumen a ser indefinits durant tot l’any i el personal està establert al país des de temps.