L'ambaixador espanyol, Eugeni Bregolat, el passat 12 d'octubre, quan va anunciar el seu comiat durant la jornada de la Hispanitat Foto: TONY LARA

Té un somriure permanent que inspira confiança. Camina inclinat lleugerament cap endavant. Com si es volgués avançar al temps i agafar les coses abans d’hora. Front ampla, mirada i cara darrera les seves ulleres. El seu ofici és dialogar, el que vol dir escoltar. Sortit de la muntanya coneix totes les cultures del món. Ambaixador d’Espanya a Andorra, ja té preparades les maletes per tornar, també com ambaixador, en aquest cas a la Xina

–Vostè neix a l’Alt Urgell, roda per tot el món i torna als orígens. I ara torna a rodar de nou.

–Torno a un gran país que conec I estimo. Això no implica que pugui oblidar aquets darrers anys que eren, en certa manera, la culminació d’una carrera diplomàtica que va començar al 1971, precisament en la Comissió Interministerial de les Valls d’Andorra.

–Ha passat molt de temps i molts canvis

--L’evolució que ha experimentat Andorra en aquest anys en aquell moment era impensable. El Principat era un país molt especial i m’atreviria a dir que únic. Amb una concepció administrativa en la que els coprínceps manaven molt en un país amb esquema medieval.

–El país mes vell d’Europa al no haver fet cap canvi i que amb la Constitució es transforma en un dels estats més joves.

–Ho porta i aporta la Carta Magna. Avui Andorra està dintre del concert mundial i amb presència en les més importants institucions mundials.

–És el moment del pas següent.

–El poble és sobirà i ha de fer el que cregui, però està clar que el model econòmic havia de canviar amb un reforçament de les relacions i un reconeixement de les mateixes. Andorra experimenta un trasbals quan Espanya entra en el Mercat Comú, perquè les seves estructures comercials i econòmiques pateixen un canvi. Allò que els veïns del sud venien a buscar al Principat ja ho trobaven a casa seva. Per tant, l’evolució era necessària i aquesta ens porta a un canvi radical per seguir endavant.

–El canvi és…

–L’obertura fiscal. És l’únic camí i la crisi econòmica ho evidencia encara més. Una fiscalitat que no ha de ser necessàriament com altres, però que ha de complir els objectius de transparència que es demanen. Els paradisos fiscal desapareixen i Andorra ha de buscar acords de doble imposició. Són el camí a seguir en l’ordre internacional. El Principat, en aquesta crisi, pot oferir elements molt importants quan la mateixa es superi, especialment en fiscalitat, amb unes imposicions més baixes. En el moment de dir adéu suggereixo als andorrans que mirin al món i no únicament el que els envolta.

–Xina, per exemple.

–El país més gran del món te 40 milions de turistes dels que a Europa només arriben un 8% i Espanya recull uns 90.000. Però es calcula que al 2020 tindrem més de 100 milions de turistes xinesos i,com la majoria passa per Barcelona, és el moment de plantejar “l’escapada” a Andorra, per tal que els habitants del país més gran puguin conèixer les característiques del país més petit. I aquesta pot ser la millor oferta, apart de les relacions comercials, que han de ser permanents.

–Com a diplomàtic ens podrà donar un cop de mà durant els pròxims anys.

– La diplomàcia és un ofici. Una forma de comportament. De diàleg i comportament, per tal de procurar aconseguir allò que convé i a poder ser que la decisió del que tu vols la prengui la part contrària. Naturalment que defensaré els interessos d’aquest país que estimo. La xina és un país que ha despertat després de 500 anys amb molta energia i que en un breu espai es col·locarà en el més destacat lloc del món. Actualment, la Xina és el segon país mundial en PIB. Si ha fet un desplegament brutal amb tecnologia, ara el desafiament està en el capital humà. Totes les iniciatives que prenguin poden actuar mundialment i serà bo aprofitar les sinèrgies que es puguin en benefici propi.

–Haurem d’ abusar de la seva experiència.

Per a més informació consulti l'edició en paper.