El ja tan discutit projecte de llei de la Funció Pública ahir va tornar a ser objecte de debat al Consell General. Malgrat que els vots demòcrates van permetre tombar les tres esmenes a la totalitat que van presentar des de l’oposició, el grup majoritari i el Govern van quedar-se sols en la defensa d’un text que ells consideren «un marc general per assegurar la bona gestió en els propers cinc, deu i vint anys» i que l’oposició en bloc veu impossible que sigui perdurable en el temps «si es tira endavant sense el suport de l’arc parlamentari ni dels sindicats». 

De fet, durant les seves respectives intervencions en la sessió ordinària que es va celebrar ahir a l’hemicicle, tant els socialdemòcrates com els liberals, i també el conseller Víctor Naudi, van manifestar que per molt que el projecte de llei s’acabi aprovant en aquesta legislatura pensen derogar-lo en la següent per treballar en un nou text més transversal. «Nosaltres vam arribar a 33 acords amb els sindicats i vosaltres a cap», va carregar el conseller del PS, Pere López, contra la ministra de Funció Pública, Eva Descarrega, tot recordant el consens que es va assolir l’any 2010 durant el Govern socialdemòcrata de Jaume Bartumeu. El president del grup parlamentari liberal, Jordi Gallardo, va considerar que s’ha de canviar de conceptualització i «parlar no de reforma, sinó de desenvolupament de la funció pública», a més d’insistir que s’han de tenir en compte tant les administracions com les parapúbliques». 

Defectes de forma

Els socialdemòcrates van retreure a l’Executiu que vulgui afeblir la figura del treballador públic i crear funcionaris de primera i de segona. Mentre que els liberals van criticar que el Govern cometi el mateix error que al 2000 deixant el desplegament reglamentari de la llei per als següents anys i van lamentar que segueixi prioritzant els càrrecs estrangers per davant de l’andorranització. 

La ministra de Funció Pública va aclarir que han assegurat als sindicats que aquests reglaments es desenvoluparien en els sis mesos posteriors a l’aprovació del projecte de llei i va voler deixar clar que «ens hem esforçat, hem tingut voluntat de diàleg i negociació, però la manca de consens no pot paralitzar l’acció del Govern». De fet, va remarcar que en les reunions mantingudes aquest 2018 s’ha obtingut la valoració positiva dels sindicats en 12 propostes. «Els principals punts de desacord són únicament la jornada laboral de 35 hores i el canvi de règim de triennis a quinquennis, que es fa per assegurar el compliment retributiu i, en realitat, representaria passar d’una despesa de 17 milions d’euros a una de 20, segons reflecteix un estudi econòmic de màxims», va explicar Descarrega. 

El conseller demòcrata, Marc Ballestà, va matisar que el text posa en valor la figura del funcionari i que el règim disciplinari –que va ser criticat durament per l’oposició perquè el projecte de llei preveu endurir-lo– permetria millorar el servei cap a la ciutadania. Josep Pintat, parlamentari d’UL+ILM, va qualificar la situació «d’inadmissible» i va lamentar que el Govern estigui demanant «un xec en blanc del Consell General». H