No és gens habitual que un esportista andorrà pugi a un podi mundial. Però Ferran Teixidó ho ha tornat a fer. A la darrera cita de la Copa del Món de quilòmetre vertical tenia l’oprtunitat fins i tot ser de ser campió, però finalment ocupa de nou al tercer calaix després de concloure a la sisena plaça a la Grèste de la Mughéra, aconseguint el seu millor registre a la cursa llombarda.

Els corredors tenien per davant un traçat de 3,7 quilòmetres i 1.080 metres de desnivell positiu. «És per estar satisfet i molt content», indicava Teixidó. Aquesta era «un cursa que ja coneixia. La sortida era un problema perquè es fa dins el poble i és molt ràpida i agònica. Tots els jove surten a agafar posicions i sabem que una vegada han passat els primers 100 metres costa molt avançar perquè és un camí molt estret amb pedres soltes». Va col·locar-se a la dotzena plaça, que és «una posició que per a mi ja era correcta, amb la intenció de quan venien les grans pujades començar a trobar-me millor i així ha estat». A la meitat de l’ascensió «he anat recuperant posicions. Quan m’he trobat sisè tenia al de davant molt lluny» i ja va veure que aquell seria el seu lloc al creuar la línia de meta. Amb tot, «ha sorrtit una molt bona cursa», perquè va concloure amb un temps de 39.10 minuts, rebaixant en dos minuts el millor registre que tenia a la cursa. «Independentment de la classificació el que m’importa és que he baixat el temps. Ho he fet dels 40 minuts, que és el que volia i és el que em fa sentir satisfet», assegurava Teixidó.

Teixidó: «Independentment de la classificació el que m’importa és que he baixat el temps. Ho he fet dels 40 minuts, que és el que volia»

La victòria va ser per al suís Rémi Bonnet amb un crono de 36.02. El van seguir l’eslovè Luka Kovacic (36.56) i l’italià Davide Magnini (37.41). La victòria va valer a l’helvètic per a adjudicar-se el títol mundial, amb només un punt d’avantatge, sobre el seu compatriota Pascal Egli, que es presentava a Limone sul Garda com a líder. Teixidó finalitza a cinc punts del guanyador i per tercera ocasió puja al tercer calaix del podi final a la Copa del Món de l’especialitat, després d’haver-ho aconseguit el 2015 i 2016. Fabrizio Gravina, tècnic de la Federació Andorrana de Muntanyisme, destacava que el podi és «un premi a una grandíssima temporada», que és conseqüència d’una «preparació per a la prova realment estructurada. Tot això no es casual, és fruit d’un sacrifici important».

El podi espera als germans Casal

Limone sul Garda conclou també la temporada del calendari de les Skyrace. Marc i Òscar Casal hi tenen molt a dir, ocupant la segona i quarta posició, respectivament, del rànquing de l’especialitat. Les aspiracions amb les que sortiran hi són totes posades.

Els participants afronten un recorregut a la Limone Extreme Skyrace de 29 quilòmetres i 2.900 metres de desnivell. La sortida i l’arribada es troba situada a la vora del llac. Un tram de dos km travessa el casc antic del poble llombard, per començar l’ascens entre oliveres, per camins de pedra calcària fins arribar al pas Rochetta, al cim Mughera, tocant el tram final de la vertical, per iniciar el descens. La prova italiana, la darrera del calendari, es presenta exigent després d’una campanya llarga. «Les forces no acompanyen», admet el Marc, quedant «una última oportunitat per tancar un any més i esperem que sigui un gran resultat». Respecte al curs passat «hi ha una mica de diferència» per la privilegiada situació en la que es troba, «arribant com a segon, sabent on puc acabar» i ser campió. Aqueta circumstància fa que es noti «a nivell de pressió», però està tranquil i té clar el seu plantejament: «Vinc a fer la meva carrera i la classificació general serà la que serà. Estaré content de la temporada que he fet».

Per al seu germà Òscar, la cita de Limone és «un moment per gaudir», indica. És quart a la general, però «tot i que la classificació diu una cosa, la realitat és una altra diferent». Prendran la sortida en un horari ben poc habitual per a les Skyrace. Serà a les 11.00 h, una «bona hora perquè és la que acostumo a entrenar», però té el seu inconvenient, com que «és un lloc on hi ha molta humitat i a mesura que avança el dia amb la calor es fa més evident». El traçat tècnicament «té pujades i baixades molt fortes», i el tipus d’ascensió «em va bé, m’agraden les pujdes fortes i de caminar, però em perjudiquen una mica les baixades molt tècniques, a més el terreny està molt trencat degut a les pluges i hi ha molta pedra, que inconscientment et fa frenar una mica». La cursa llombarda tindrà un tercer representant andorrà, amb la participació de Sintu Vives.