PUBLICITAT

Andorra la Vella

Cinca creu que els estudis d’impacte no poden ser previs a la negociació

El ministre «respecta» la voluntat d’aturar les converses però diu que «el Govern no pot descavalcar ara del procés»

El ministre Portaveu, Jordi Cinca, ahir durant la roda de premsa posterior al Consell de MInistres.
El ministre Portaveu, Jordi Cinca, ahir durant la roda de premsa posterior al Consell de MInistres. | SFGA /CESTEVE

«Pretendre que fins que no tinguis tots els estudis d’impacte de totes les quatre llibertats, de tots els milers de directives i reglaments que desenvolupa la Unió Europea no et pots seure a la taula, és com dir que no et vols seure a la taula», així de contundent va ser ahir el ministre Portaveu, Jordi Cinca, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres quan se’l va preguntar sobre els estudis d’impacte de l’acord d’associació amb la UE que reclama l’oposició i molt especialment UL+ILM.

«Nosaltres [el Govern] ens volem seure a la taula i tenim el convenciment que no ens podem aïllar [d’Europa] i, per tant, el que hem de fer és afrontar la negociació i anar consolidant cada pas amb arguments andorrans, creïbles i demostrables davant de la UE», va considerar Cinca que, alhora, va mostrar el seu «respecte davant la sol·licitud d’aturar les negociacions», almenys fins que no hi hagi un altre Govern, d’ UL+ILM i SDP, anunciades en els darrers dies. 

Malgrat aquesta comprensió, Cinca va sostenir que «el Govern ara no pot descavalcar d’un procés que duem a terme amb uns altres dos països i al qual va costar molt que la UE s’hi embarqués». A més, Cinca va considerar que pel fet que hi hagi regles de la UE que no convinguin a Andorra, no cal «renunciar a la primera de canvi i marxar». Contràriament, va tornar a incidir en la part «pedagògica» de la missió d’Andorra per «explicar amb arguments quins són els factors diferencials i quines normes no són assumibles» a causa de les característiques «particulars» del país. El ministre portaveu va recordar en aquest moment que «per sorpresa de molts» es va tancar una transitòria llarga per al tabac «amb explicacions».

Subsidi d’atur

En referència a la polèmica de les darreres setmanes sobre una suposada exigència de la UE a Andorra per regular el subsidi d’atur, Cinca va tornar a insistir en que encara no s’ha obert aquest capítol de la negociació però que arribat el moment «haurem d’analitzar la situació amb la UE, que està disposada a parlar de quines mesures pot assumir el Principat». Respecte els retrets sobre la poca transparència al voltant de la negociació, el Portaveu va assenyalar que no és una prioritat fer una campanya informativa a la societat sobre aquest però que el procés culminarà «el 2019 o 2020» amb un referèndum i que caldrà un «esforç» comunicatiu i una «obligació del Govern d’explicar-se». 

PS i L’A no es posicionen; Bonet sí i a favor de negociar

La petició d’SDP i UL+ILM al Govern d’aturar les negociacions amb la UE fins després de les eleccions perquè les encapçali el nou cap de l’Executiu no han tingut més efecte en l’oposició: PS i L’A no es volen posicionar. De fet, els liberals van anunciar que farien les pertinents preguntes parlamentàries pròximament. En canvi, la consellera independent Sílvia Bonet sí que es va posicionar i ho va fer a favor de seguir amb les converses. «Si es paressin les negociacions, el país donaria una imatge de feblesa. Som petits, però no dèbils», va assegurar a la vegada que va donar un vot de confiança al Govern: «Està en la fase de posicionament i explicativa, quan es negociï ja presentarà els arguments i càlculs d’impactes oportuns».

Des de DA «respecten» tots els posicionaments vers les negociacions, però neguen que hi hagi una falta de transparència del Govern sobre les converses, tal com assegura SDP. «La ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, ha contestat totes les preguntes de la comissió d’Exteriors i ha insistit a dir que està a disposició de tots els partits polítics», va dir ahir la consellera demòcrata Maria Marticella, que va lloar el «to dialogant» de la UE: «És conscient de la realitat d’Andorra. Hem argumentat la idiosincràsia del país, l’ha entès i ens ha concedit transitòries».

PUBLICITAT
PUBLICITAT