• Els socialdemòcrates reiteren que un 60% no opta per les anticipades

Jordi Guillamet, director de l'IEA, i Joan Micó, director del CRES, aquest dimarts Foto: aNA / M.T.

L’endemà de la publicació de l’enquesta d’opinió política del Centre de Recerca Sociològica (CRES), els representants dels partits més malparats tant en la valoració dels lideratges com en la intenció de vot, CR i ApC, van posar en dubte la fiabilitat dels estudis. I ho van fer per diferents motius, especialment per aspectes de caire metodològic.

Mentre que el president del grup parlamentari reformista, Joan Gabriel, va criticar la «manca de rigor estadístic» de l’enquesta pel fet que, segons va remarcar, un 60% dels consultats no van manifestar tenir el vot decidit; el líder d’ApC, Eusebi Nomen, va assenyalar que l’estudi presenta «errors de càlcul» diversos com ara l’establiment dels percentatges. En aquest sentit, Nomen va exemplificar la manca de coherència pel fet de calcular sobre una mostra de 335 els resultats de la pregunta «a qui va votar» al 2009 i, al mateix temps, fer-ho sobre 426 en el cas de la qüestió «a qui votarà».

Gabriel va afirmar que el CRES no hauria de refiar-se d’uns resultats calculats en base al que creu un 40% dels enquestats, una crítica que els reformistes ja havien fet amb motiu de l’enquesta política realitzada al febrer. Nomen, per la seva banda, va mostrar-se disconforme amb la no aplicació de criteris de correcció que tinguin en compte el vot ocult dels votants de CR i ApC, ja que, segons va afirmar, són aquestes dues formacions les que perden representativitat en la «pregunta de control que mesura el grau de condicionament» consistent en pronunciar-se sobre a qui es va votar en els últims comicis.

El líder d’ApC va fer al·lusió a la «por» de la gent a «dir què va votar» quan «qui truca està parlant en nom del Govern». De fet, va dir, el del PS és l’únic cas on corresponen els percentatges entre aquells que diuen que van votar els socialdemòcrates i els que realment ho van fer, percentatge que a CR i ApC cau.

NOTES PERSONALS / Gabriel va agrair que, malgrat el «marc de confusió» actual, la seva figura hagi millorat el resultat ponderat, obtenint un 4,8 i fregant l’aprovat. En aquest cas, el massanenc va atribuir la millora de la nota a una valoració positiva de la feina de l’oposició. En el cas de Nomen, aquest va reconèixer que segueix «suspenent» en la valoració personal, tot i que va celebrar haver estat el polític que més punts ha recuperat respecte l’anterior enquesta. En qualsevol cas, el líder d’ApC va fer autocrítica i va manifestar que «s’han de fer les coses millor». De fet, l’autocrítica va anar també a càrrec de Gabriel, que va justificar com cal millorar la comunicació de la feina.

EL BALANÇ DEL GOVERN / El portaveu del Govern, Bruno Bartolomé, va assenyalar que l’enquesta demostra que hi ha una part de la població cansada de la situació política i una altra part que segueix donant suport al Govern i al PS mentre «no es perfila una alternativa molt clara».

Pel que fa a la demanda d’anticipades del 40%, Bartolomé va explicar que també cal tenir en compte que un 60% no és partidari d’aquesta opció. És per aquest motiu, entre d’altres, que el Govern manté el full de ruta marcat per Jaume Bartumeu pel bé de la reforma tributària, ja que seria «un risc» el fet de «barrejar la reforma fiscal amb un clima preelectoral», segons Bartolomé.

Per a més informació consulti l'edició en paper.