Els pèrits contractats per l’APRA van concloure, després de realitzar 203 peritatges, que el 35% de la collita de tabac al país està danyada per la pedra caiguda el passat estiu. Les parròquies amb més percentatge d’afectació de les collites, segons les dades facilitades per l’APRA són Encamp, amb un 60% de la tabaquera danyada, i la Massana, amb un 55% de les plantes malmeses. La següent parròquia amb més percentatge d’afectació és Sant Julià de Lòria i malgrat que sigui inferior a les anteriors, el classificador de tabac Antoni Servat va recordar que «Sant Julià és la parròquia que més tabac produeix i de més qualitat al país». 

228 parcel·les han declarat un o més sinistres aquest any, xifra que representa un descens del 49% respecte de les declaracions de l’any passat, 449, una xifra elevada. 
declaració i afectació real/ La tècnica de l’APRA, Marisa Luna, va explicar que hi va haver una diferència entre el 45% de la declaració de collita pedregada i el 35% que han validat els pèrits com a afectada perquè «les plantes que tot i tenir impactes, no mostren trencaments laterals, ni trencaments de nervis, no tenen depreciació comercial». 

Els agricultors van declarar afectacions al 45% de la collita, mentre que els pèrits han determinat un 35%

En aquest sentit, la tècnica va explicar que un 1,3% del total de la collita al país ha rebut l’autorització per destruir-se, ja que «les plantes estaven molt danyades, amb el tabac pedregat més del 70%» de la superfície. Respecte d’aquest tipus d’afectacions, Servat va explicar: «El nervi generalment només es trenca quan la planta ha patit una pedregada molt forta, en aquest cas, el tabac està totalment destruït». En total, aquest any, hi va haver 11 dies de precipitació de pedra, la majoria d’ells al juliol. 

Procés de peritatge

L’APRA contracta pèrits externs per avaluar les collites «per assegurar l’objectivitat del procés», va assenyalar Luna. «Els pèrits agafen quatre punts de mostra de cada parcel·la i, en aquests punts, agafen dues plantes, una al costat de l’altra», va explicar la tècnica sobre la feina de camp. I va afegir: «Després es conten les fulles d’aquestes plantes i es divideixen en quatre grups, de més a menys afectació». En funció de la quantitat de fulles que acabin a cada grup, els pèrits classifiquen la categoria dels danys per parcel·la. 
El moment del peritatge és sempre pocs dies abans de la collita, per assegurar que s’avaluen els danys de la planta fins als darrers dies que ha estat al camp i també perquè la planta té capacitat de millora si la pedregada ha estat abans de perdre la flor, ja que encara poden haver aparegut fulles noves, un fenomen que s’atura després de perdre la floritura, segons va explicar Luna. «Només en els casos d’afectació total de la collita per una pedregada molt espectacular que provoqui la destrucció de la parcel·la» abans de la collita, els pèrits podrien actuar, segons van detallar des de l’APRA. 

En verd i en sec 

Tant la tècnica de l’APRA, com el classificador de tabac van incidir en la diferència que hi ha entre avaluar les plantes «en verd» i fer-ho «en sec». «Una cosa és veure-les al camp però quan s’assequen moltes cauen a trossos i això els pèrits ho saben», va assenyalar Luna. Mentre que Servat va reiterar: «És quan s’asseca que encara es veu més l’efecte de la pedra». 
El classificador va explicar que la seva categorització de les fulles del tabac funciona diferent de la dels pèrits ja que ell separa el tabac en tres grups que corresponen als tres marges de preus. Aquest procés té lloc cada any durant la primera quinzena d’abril, després del període d’assecament, un temps que és també clau en la definició de la qualitat del producte final, «el tabac s’ha de cuidar molt», segons va indicar Servat.