Durant tres dies l’esport inclusiu tindrà com a centre neuràlgic Andorra la Vella i la Seu d’Urgell. Les dues ciutats pirinenques acullen els Jocs Special Olympics amb 1.500 esportistes d’una quinzena de països, tots competint sota uns mateixos valors i fent bo l’eslògan d’aquesta edició, El millor és qui ho intenta, tota una declaració de principis del que significa aquest esdeveniment, i del que haurien de ser totes les competicions esportives.

El dia va ser llarg. La flama dels Jocs es va passejar pels carrers de la capital, amb una torxa que anava acompanyada per diferents personalitats del país. El plat fort arribava a mitja tarda, amb la cerimònia d’inauguració al Poliesportiu d’Andorra, que va tenir un marcat to festiu. Les graderies estaven plenes i de sortida es realitzava la desfilada dels equips. La immensa majoria de participants provenen de Catalunya. Andorra, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, Hongria, Índia, Itàlia, Marroc, Mònaco, Portugal, San Marino i Suïssa són els països representants. A l’entrada dels esportistes a la pista, els representants nacionals i de la Seu d’Urgell van ser els més aplaudits.

Música i entreteniment

L’acte era participatiu, i des de la graderia es va seguir amb entusiasme tot el que passava a l’escenari. Fins i tot les autoritats presents es van atrevir a ballar el Swish Swish quan se’ls hi va requerir. Les actuacions musicals van dominar la cerimònia, amb cares conegudes de cantats del panorama català com Gisela, Beth, Elena Gadel, Txell Sust, Jofre Bardagí i Monica Green. Van donar un toc d’entreteniment en tot moment, fent aixecar a públic i esportistes, permetent que el nivell acústic i festiu sempre fos elevat al pavelló. Un dels moment més esperats i que es va deixar per al tram final va ser l’encesa del peveter. La flama arribava al poliesportiu i després de varis relleus es presentava a l’escenari, acompanyat de l’extennista Sergi Bruguera. Allí esperaven la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol; i l’alcalde de la Seu, Albert Batalla. Entre tots van realitzar l’encesa, donant per inaugurats oficialment els Jocs.

Missatges de superació

Els veritables protagonistes de l’esdeveniment, els esportistes, van repetir en diferents idiomes el que n’esperen de la seva participació: «Vull guanyar, però si no ho aconsegueixo, deixeu-me ser valent en l’intent». Tota una declaració d’intencions i que exalta l’esperit dels Special Olympics. Després arribava el moment dels parlaments de les autoritats. Marsol va destacar que amb aquest acte «comença la festa de l’esport inclusiu», i dirigint-se als esportistes ressaltava que «la vostra solidaritat i l’esperit de superació us fa grans, únics. Tots sou campions». El cap de Govern, Toni Martí, destacava que més que qualsevol esdeveniment esportiu, aquests Jocs són una mostra d’un «valor universal, que tots som iguals», que ha de servir perquè «la solidaritat estigui en cada gest que fem cada dia». Qui no va poder estar present finalment va ser Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya. Com a màxim representant del govern català hi era Gerard Figueras, secretari general de l’Esport. Feia arribar als participants el significat de la flama a la història, destacant «el batec del foc olímpic que omplirà aquests dies els vostres somnis, il·lusions i alegries a través de l’esport». Batalla, en el seu discurs, assegurava que com a exemple de superació «ens feu millors a tots plegats, millors persones».

«Vull guanyar, però si no ho aconsegueixo, deixeu-me ser valent en l’intent», destaquen els esportistes

Anteriorment havien tingut la paraula els màxims responsables d’Special Olympics. El president de l’entitat a Andorra, Àlex Terés, exaltava que durant l’esdeveniment es tracta de «gaudir» fent esport i «sobretot intentar-ho», donant el màxim per tal d’aconseguir els objectius. El seu homòleg de Catalunya, Sergi Grimau, com a exjugador de bàsquet té clar que «quan fem esport tots som iguals», i provant sempre de millorar, «tots som campions», acompanyat sempre amb els valors de joc net, companyia i respecte. Aquesta última qualitat és la que titulava una de les cançons cantades per Green, en un homenatge a Aretha Franklin. Com el títol diu, Respect, és el que sempre ha d’anar associat a l’esport.