El conegut com a pla Bolonya, que va canviar l’organització dels títols d’educació superior, ha provocat que, en molts casos, les persones que van estudiar amb el sistema antic, tinguin la sensació que necessiten un màster extra únicament per entendre les noves equivalència. La nova llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà que va entrar en vigor aquest passat agost pretén, justament, readaptar el text legislatiu a les normes europees. 

Entre els canvis que introdueix la nova llei hi ha el fet que els professors de secundària puguin exercir la professió encara que no tinguin un màster, sempre i quan puguin acreditar quatre anys d’experiència docent en aquella matèria. El canvi ja es va posar sobre la taula a finals de l’any passat quan el ministre d’Educació, Eric Jover, va presentar el projecte de llei, tot i que en aquell moment es parlava de fins a sis cursos d’experiència. «Considerem que una persona que ha treballat en aquest mateix lloc de treball durant un mínim de quatre anys està legitimat tant per seguir com a eventual com per poder-se presentar als edictes que puguin sortir», va indicar el ministre. 

Ara bé, la qüestió es complica quan s’ha estudiat amb el sistema antic, ja que les llicenciatures, segons la Unió Europea, equivalen a un segon cicle universitari –és a dir, a un màster–, ja que incorporaven més hores de classe i d’estudi que els actuals graus, que s’entenen com un títol de primer cicle universitari. 

A part, la normativa també permet que els docents a partir d’ara puguin exercir tant de l’especialitat de la carrera universitària que hagin cursat, com la del màster. Fins ara, podien fer-ho només sobre l’especialitat del darrer. És a dir, que si una persona s’ha graduat, per exemple, en filologia catalana i després ha estudiat un màster en història, a partir d’ara podrà donar classes tant de català com d’història, mentre que fins ara només ho podia fer en el cas d’aquesta darrera matèria. 

El requisit del segon cicle universitari  només s’exigeix a secundària i Batxillerat, no a maternal, i a diferència del que es demana, per exemple, a Catalunya, el màster pot ser de qualsevol especialitat, sense que sigui necessari que estigui relacionat amb la pedagogia o la docència. 

El text legislatiu inclou una disposició transitòria que permet adequar-se als nous requisits fins al 31 de desembre del 2019. Una data que, segons el titular d’Ensenyament, «permet que tots els eventuals que podrien trobar-se en una situació incòmode en aquest cas, tenen tots l’experiència suficient, de manera que no els posem amb dificultats». De fet, remarcava, «la gent que tenim amb menys de quatre anys d’experiència ja estan complint amb les titulacions que exigim»