Les residències passives, és a dir, aquells permisos que es concedeixen únicament per viure al Principat sense necessitat de treballar-hi, ascendeixen a data 14 de setembre d’aquest 2018 fins a les 3.130, una xifra que no para de créixer any rere any però que no ho fa al mateix ritme que temps enrere. Segons reflecteixen les dades facilitades des del Govern, el 2016 va ser el moment en què el Servei d’Immigració va atorgar més autoritzacions: 604 per a residents sense activitat lucrativa; 28 per a professionals amb projecció internacional; i 28 més per a les persones instal·lades al Principat per raons d’interès científic, cultural o esportiu.

Des d’aleshores, però, el nombre de permisos concedits per residir sota un d’aquests tres estatus ha anat disminuint exponencialment: en aproximadament un 25% del 2016 al 2017, quan va passar de 660 residències passives a 483; i a pràcticament la meitat de l’any anterior a l’actual, ja que –malgrat que encara queden tres mesos perquè finalitzi– des del gener fins al setembre únicament s’han atorgat 240 permisos. La caiguda més significativa es percep en els residents sense activitat lucrativa, els que tenen més poder adquisitiu; mentre que les xifres de professionals amb projecció internacional s’han reduït només lleugerament i les de vinguts al Principat per raons científiques, culturals o esportives han continuat a l’alça. 

Modificació de la llei

L’any 2012 només hi havia 1.513 residents passius a Andorra i en sis anys la xifra ha sobrepassat el doble en arribar als 3.130 ja mencionats. Segons va apuntar el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, el passat divendres coincidint amb l’acte d’inauguració de les noves dependències del Servei d’Immigració, «el creixement ha sigut molt important des d’aleshores malgrat que abans del 2012 només calia efectuar un dipòsit a l’INAF de 30.000 euros i amb la modificació de la llei ara cal una inversió de fins a 400.000 euros, 50.000 dels quals han de ser en forma de dipòsit a l’òrgan de control». La modificació, tal com recull el text legislatiu, venia motivada per «la necessitat de condicionar l’accés a la residència sense activitat lucrativa a una vertadera i decidida vocació de vinculació permanent amb el país, la qual estaria indubtablement garantida a través d’aquest requisit d’inversió».

De fet, entre el 2012 i el 2015, el Servei d’Immigració ja va atorgar més de 200 residències sense activitat lucrativa cada any; el 2016 va superar excepcionalment les 600; l’any passat va concedir menys de 500 permisos; i les previsions d’enguany són molt inferiors. El ministre Espot va recordar que «l’actual Govern ha apostat molt per aquesta modalitat de residència» i va insistir que «ens interessa particularment atreure aquests residents al nostre país perquè molts d’ells tenen un alt poder adquisitiu i d’altres són persones amb una projecció en l’àmbit científic, cultural o esportiu». «Són el símbol més palès de la diversificació i l’obertura econòmica al país», va sentenciar el titular d’Afers Socials, Justícia i Interior.