Diverses seqüències de l'entrevista en exclusiva a Rodrigo, ahir a la seu de la Federació Andorrana de futbol.

Foto: ORIOL LLAURADÓ

David Rodrigo (Lleida, 1968) complirà nou mesos decidats únicament al càrrec de director tècnic que ja ocupava poc després d’entrar a la Federació Andorrana de Futbol (FAF) com a seleccionador al 1999. EL PERIÒDIC D’ANDORRA va protagonitzar ahir un cara a cara en exclusiva amb el principal encarregat de fer créixer el futbol andorrà a nivell internacional.

-¿La nova funció que fas et dóna temps per respirar?

-Portava gairebé onze anys amb els dos càrrecs i realment ara vaig menys atabalat però també tinc més tarees a fer. Soc top manager per concedir llicències per a que els clubs puguin disputar competició europea i que no aquí passi com el Mallorca aquest any, director de l’escola d’entrenadors, col·laboro amb els àrbitres en les referee conventions... Faig planificació dels tots els combinats, superviso els tres equips de la base de l’Andorra, els tres equips femenins...

-¿Podem dir als detractors que era necessari separar els dos càrrecs?

–Sí. Crec que hi han detractors potser hi ha un desconeixement de tot el que requereix aquest càrrec. Fa deu anys que la FAF ha crescut en tots els àmbits i hem de continuar creixent perquè cada vegada el futbol es professionalitza més i la UEFA ens demana més.

–¿Ajuda l’experiència adquirida com a seleccionador?

–L’avantatge està en el coneixement que tinc dels jugadors del futbol andorrà. L’experiència aquí durant onze anys dins la FAF fa que ho conegui gairebé tot i intenti arribar el més abans possible a les situacions pel coneixement de l’entorn i a vegades ens avancem als problemes, a coses que al final no passen perquè les hem evitat.

–¿Com què?

–A nivell de convocatòries, concentracions, competicions locals, planificacions... una mica de tot.

–¿Qui segueix els jugadors?

–Cada seleccionador ha de seguir als seus i jo evidentment els recolzo però aquesta és una parcel·la dedicada als seleccionadors, ja que son ells els que els coneixen més. En això els entrenadors tenen via lliure perquè son gent preparada i de plena confiança per a mi.

–¿Sebas és un cas clar de la nova Andorra. Beneficia tenir nacionalitzats?

–Ho són per dret. I nosaltres som de les seleccions que menys nacionalitzats tenim i que menys partit traiem en aquest àmbit.

–¿Hauria de ser més fàcil?

–La llei està per a complir-la: 20 anys de passaport, tres de matrimoni o deu d’escolaritat i nosaltres no anem més enllà, no ens lamentem en aquest sentit. Si renoven la llei a 15 anys encantats perquè tindrem més ventall on escollir.

–¿La FAF intenta influir en això?

–No podem. Hi han països que tenen el famós passaport esportiu però aquí bastants problemes hi han per aconseguir les nacionalitzacions. Aquest no es un tema prioritari per a nosaltres.

Per a més informació consulti l'edició en paper.