l’arqueòleg Gerard Remolins ha fet públic el seu malestar pel procediment que està utilitzant el Govern per cobrir una plaça temporal d’arqueòleg. En un parell de publicacions al Facebook ha posat sobre la taula dues preocupacions: d’una banda, el perfil professional de la persona que avaluarà els candidats i, de l’altra, els amiguismes a l’hora d’escollir el candidat. 

Al seu perfil personal ha penjat aquest missatge: «qui elabora i corregeix la prova professional és el coordinador del Departament de Patrimoni Cultural, el senyor Alfons Codina. Em pregunto com podrà un bibliotecari avaluar les capacitats i coneixements d’arqueologia dels candidats? Hi ha una mà negra? Tot plegat fa molta pudor». Remolins ha explicat que la crítica la fa «des del sentit més objectiu de com està estipulat el plec de bases», ja que considera que «per garantir la imparcialitat i el correcte desenvolupament de la prova hauria de ser un arqueòleg qui avalués». Si no és així, «no sé fins a quin punt serà correcte».

Consulta

En aquest sentit va lamentar, per exemple, que «no ens han fet cap consulta a l’Associació Professional d’Arqueòlegs i Historiadors, tot i que tenim vocació de col·legi professional», de la qual forma part, i es pregunta: «si s’ha de contractar un metge qui avalua?». Remolins, però, apunta que potser Codina comptarà amb «un assessorament extern» per poder fer l’elaboració, però que en tot cas «és un aspecte que no recull el plec de bases». Al mateix temps també es va mostrar molest perquè la convocatòria és oberta a tothom en comptes d’arribar a aquest punt després d’haver intentat, primer, cobrir la vacant amb un concurs intern o un d’àmbit nacional. «Ens han dit que és un cas excepcional, perquè la plaça que es busca és temporal», però ho valora com a «curiós», ja que des del seu punt de vista qui ocupi el lloc ha de tenir les competències pertinents, tan si és un treballador temporal com definitiu.

Control

D’altra banda i en la pàgina de Facebook Arqueologia de les Valls d’Andorra ha fet un altre comentari animant a participar del procés de selecció. «Una oportunitat de feina però sobretot una oportunitat per canviar el departament de patrimoni cultural d’Andorra. No deixem que hi col·loquin amb calçador més amics, familiars i nòvies! Si nosaltres no hi anem, ells segueixen fent i desfent. Si no us ho creieu, fixeu-vos amb el/la candidat seleccionat. Qui avisa no és traïdor».

L’arqueòleg ha deixat clar que la voluntat de tot plegat, també de l’Associació, és assegurar-se que «si hi ha unes regles, es compleixen i que són iguals per a tothom, que no hi puguin haver pràctiques irregulars». Per aquest motiu «feia els comentaris, a títol de reflexió, que els ciutadans siguin vigilants perquè tots tinguem les mateixes oportunitats».
Gerard Remolins està convençut que al país «hi ha feina, molta, i s’ha de poder donar cabuda als professionals d’aquí i que no vegin com a sortida, únicament, el món de l’educació o l’Administració». I és que des del seu punt de vista «els tècnics que hi ha ara a Cultura tenen molta tirada a buscar professionals de fora del país».

Associació

En relació al funcionament de l’Associació considera que «no hem avançat en res» de les seves reivindicacions i qüestiona que «quan expressem la nostra opinió se’ns amenaça». Alhora retreu que membres de Patrimoni Cultural expressessin que desconeixien l’existència de l’associació «quan ens hem presentat davant de tres ministres i als mitjans». Conclou que  aquests tècnics «o no llegeixen els diaris o no volen tenir coneixement».