Tots els habitatges de lloguer del país estaran obligats a tenir una etiqueta energètica el 2023 que els avaluarà de més a menys eficients, com, per exemple ja passa amb els electrodomèstics. Això permetrà saber als potencials llogaters quin pressupost hauran de destinar als subministraments, depenent de la qualificació de l’habitatge. Aquesta és una de les mesures que recull la Llei d’impuls a la transició energètica i el canvi climàtic que el Consell General va aprovar ahir per unanimitat i que persegueix un augment de la sobirania energètica del país i una reducció de les emissions del 37% des d’ara i fins al 2030. L’anunci de l’etiqueta energètica per als lloguers la va fer la consellera del PS, Rosa Gili, durant la seva intervenció com a membre de la comissió que ha treballat la llei durant el seu tràmit parlamentari: «Estem contents de la introducció a proposta nostra de la qualificació energètica per a edificis de lloguer, encara que no es faci fins al 2023 [...], ens agradaria veure-la abans», va explicar abans d’afegir que «de manera subtil obliga als propietaris a vetllar per l’eficiència energètica dels habitatges i ho faran perquè els inquilins tindran eines per comparar fefaentment quin serà el cost de la calefacció i, entre lloguers similars, triar el que acabarà sent més econòmic». 

Retrets

Tot i la unanimitat en l’aprovació, la llei no ha estat exempta d’alguns retrets, entre ells, els d’UL respecte de les etiquetes energètiques per a habitatges: «Gran va ser la meva sorpresa quan DA va acceptar una esmena a l’article 31 que obliga als titulars d’una vivenda a informar mitjançant l’etiqueta energètica de la seva classificació en el moment que es posi a lloguer. Ni el Govern ho contemplava, ni nosaltres hi vam donar suport», va recordar Josep Maria Majoral, qui va justificar: «No podem carregar de més despeses als propietaris, calen altres mitjans per a la renovació. Incentivar i no penalitzar amb accions com el pla Renova». 

La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, impulsora de la Llei de transició energètica va rebatre l’argument de Majoral i va assegurar que «el Govern està darrere dels qui volen renovar els habitatges amb el pla Renova dotat d’un milió i mig d’euros per a intervencions».
Calvó va assenyalar  que, de fet, un eix important de la llei és «l’estalvi energètic en l’edificació», ja que el 48% de la despesa del país ve d’aquest sector, segons va explicar la ministra. «A partir de 2020 tots els edificis de nova construcció hauran de ser de consum energètic pràcticament nul» i se seguiran impulsant les reformes d’habitatges per reduir el 80% de la despesa energètica actual a les llars.